El Catecisme de l’Església Catòlica defineix la pregària com l’elevació de l’ànima a Déu o la petició a Déu dels béns convenients. És un do de Déu que surt a trobar l'home. És una crida de Déu vers la humanitat.

Déu ens ha creat i ha imprès en nosaltres la necessitat de comunicar-nos amb Ell. Ho podem fer mitjançant l’oració i el res. Encara que de vegades pensem que orar i pregar són sinònims, no tenen exactament el mateix significat, ja que el primer és recitar oracions dirigides a Déu, i el segon és l’acte de dirigir-nos a Déu, de forma personal i amb llenguatge propi, per demanar, suplicar o parlar amb Ell. En català, la paraula que s'utilitza, normalment, i que engloba les dues accepcions, és pregària.

La pregària és un camí de relació personal amb Déu. Santa Teresa de Jesús la considera un camí d'amistat amb "Aquell que sabem que ens estima". L'Esperit Sant, que habita en nosaltres, és qui guia i infon la nostra oració. La tradició cristiana ha conservat tres maneres principals d'expressar la pregària, tres maneres de comunicar-nos amb Déu: la pregària vocal, la meditació i la pregària contemplativa.

Quan podem pregar? Hi ha gent que pot pensar que dins la vida accelerada del nostre dia a dia no hi ha temps per a res, però sempre hi ha temps per parlar amb Déu. De fet, és molt necessària la nostra comunicació amb Ell. Donar-li gràcies cada dia per tantes coses que ens dona i temps per explicar-li a Jesús, com el nostre amic més proper, tot allò que ens preocupa. Gandhi va escriure al Diari: "La pregària és més necessària per a l'ànima que l'aliment per al cos, perquè el cos pot dejunar, però l'ànima no".

Són tants els beneficis de la pregària! Ens consola, enforteix, ens beneeix i ens purifica ja que ens apropa a Déu. La pregària ens transforma: apaivaga la ira, sosté l'amor, multiplica l'alegria, infon la força per perdonar:"L'oració eixampla els nostres cors fins a donar-los la capacitat de contenir el mateix Déu "(Santa Teresa de Calcuta). L'oració és l'aliment de l'ànima.

Les formes essencials de pregària, segons la seva finalitat, són la benedicció i l'adoració, la pregària de petició i d'intercessió, l'acció de gràcies i la lloança. No només hem de demanar per nosaltres, l'oració d'intercessió és demanar a favor d'un altre. Com diu el papa Francesc "pregar pels altres és la primera manera d'estimar-los".

La pregària traspassa les fronteres del temps i de l'espai. El pare Angel Peña ens exhorta a pregar per tots els nostres avantpassats i familiars, presents i futurs. També preguen per nosaltres els sants del Cel. Com afirma Sant d'Aquino: "L'oració intercessora dels sants que són al cel és més abundant com més perfecta és la seva caritat i és més eficaç com més gran és el grau d'unió amb Déu".

On podem pregar? Podem parlar amb Jesús davant del Sagrari, però també podem parlar amb Ell en qualsevol espai, per exemple, en un lloc recollit de la nostra llar. La pregària no ens exigeix interrompre les nostres tasques, podem convertir la nostra feina i tota la nostra vida en una pregària. Només cal elevar la nostra ànima i dir-li: Senyor t'estimo. Confio en tu.

Jesús ens diu com pregar: amb fe, confiança i perseverança i en actitud de recolliment: "Quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t’hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més secrets; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà" (Mt 6, 6).

El pare dominic Carlos Oloriz expressa que la vida del cristià ha d'estar en tots els moments impregnada per la pregària: en els moments d'alegria, de dolor i de malaltia. Ens exhorta a convertir la nostra vida en pregària. A transformar totes les coses de la nostra vida, tant les alegres com les tristes, en pregària i comunicació amb Déu.

"La pregària és la millor arma que tenim; és la clau del cor de Déu" (Sant Pius de Pietrelcina).