"Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirá; perquè qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren. Qui de vosaltres, si el seu fill li demana pa, li donarà una pedra? O bé, si li demana peix, li donarà una serp? Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà coses bones als qui les hi demanen" (Mt 7,7-11). Quines paraules més belles pronuncia Jesús animant-nos a pregar!
La pregària de petició és una de les més freqüents. És una mostra de la nostra confiança en la Divina Providència. Ens posem en mans de Déu i confiem en Ell, sabent que Jesús sempre escolta les nostres súpliques. Només ens demana que perseverem en la pregària. Sant Tomàs afirma que la pregària de petició és eficaç quan es compleixen aquestes quatre condicions: demanem per nosaltres mateixos, demanem coses necessàries per a la salvació i ho fem amb pietat i perseverança.
Jesús explica als deixebles la paràbola de la pobra vídua, tenaç i persistent, i del jutge injust, com a exemple de la fe que ens demana (Lc 18, 1-8). Una vídua necessitada es presenta repetidament davant del jutge per defensar el seu cas. La vídua no es descoratja per la indiferència del jutge, i aquest, finalment, li fa cas, davant de tanta insistència. Així hem de resar: amb constància i sense febleses. No ens hem de desanimar mai, ni deixar de pregar si la resposta no és immediata. Déu sempre actua. Sant Pius de Pietrelcina assevera: «La pregària ha de ser insistent, ja que la insistència fa palesa la fe».
La pregària de petició també es pot fer en silenci, sense  paraules. "Sovint, una mirada fervent, confiada, profunda, adreçada a Crist, pot transformar-se en l’oració més ardent" (Santa Teresa de Calcuta).
A l'Evangeli veiem un exemple   ben clar: la dona que patia d’hemorràgies (Mc 5, 21-43) toca el mantell de Jesús esperant la curació de la seva malaltia. Pensa: "Només que li pugui tocar la roba, ja em curaré". Jesús, commogut per la fe de la dona, guareix a l'instant la seva malaltia.
Al llarg de la vida he demanat molt i també puc dir que se m'ha concedit molt. S'amunteguen a la ment els records de tantes peticions que he fet a Déu i a la  seva Mare. Recordo les pregàries d’alguns moments especialment dolorosos, com quan els meus pares i la meva germana van emmalaltir. En la pregària sempre trobava consol. 
Us explicaré una pregària que vaig fer l'any 2003 quan el meu pare va posar-se greu. Estant ell ingressat en un hospital, arribà un dia que els metges el van desnonar i ens digueren que no passaria d'aquell dia. Recordo que vaig demanar a Déu que em concedís gaudir del meu pare tres o quatre anys més. Al cap d’uns dies el meu pare es recuperà i visqué quatre anys més.
"Prega  com si tot depengués de Déu. Treballa com si tot depengués de tu".
Aquesta frase de Sant Agustí reflecteix la idea que hem de pregar amb totes les nostres forces i que també hem d'actuar, o almenys intentar-ho. Moltes vegades Déu ens posa els mitjans per poder aconseguir allò que necessitem. I si, fent tot el que és a les nostres mans, no ho aconseguim, aleshores ho hem de deixar tot a les seves mans en mans, en una pregària de lliurament i abandó. 
Per altra banda, és important no oblidar-nos de pregar per les necessitats del proïsme i especialment demanar per les persones per les quals ningú prega, per les que estan soles i per les que no coneixen Déu; així com per les necessitats del món i unir les nostres intencions a les del Sant Pare.
El papa Lleó manifesta que la pregària practicada conjuntament crea llaços i uneix per sempre. Així, el meu estimat amic mossèn Ramon de Canillo quan m'escriu, s'acomiada amb la bonica frase: en comunió de pregàries. 
La pregària de petició ens apropa a Déu i al proïsme.