Si Leo Szilard no hagués llegit El món alliberat, d'H. G. Wells; si Wells no hagués convidat a dinar una jove periodista anomenada Rebecca West per discutir una ressenya demolidora publicada a la revista feminista The Freewoman; si aquella crítica ferotge no hagués acabat en una passió amorosa; si Frederick Soddy no hagués despertat la imaginació de Wells amb les seves especulacions sobre l'energia amagada dins la matèria; si una novel·la hagués estat només una novel·la i un petó només un petó, probablement Richard Flanagan no hauria escrit La pregunta 7.

I jo no l'hauria llegit.

Flanagan reconstrueix en aquest llibre una cadena d'esdeveniments tan improbable com fascinant. Wells imagina una bomba atòmica a la novel·la El món alliberat (1914). Szilard la llegeix i anys després concep la idea de la reacció nuclear en cadena. La idea acaba desembocant en la bomba atòmica. Però Flanagan no s'interessa tant per la història de la física com per la història de les connexions invisibles. 

Si jo no hagués llegit  La pregunta 7 no hagués arribat a Tasques d'un matemàtic boig, un escrit d’Anton Txékhov publicat el 1882 amb pseudònim. Una troballa. Una curiositat inesperada. O set. 

Set preguntes. Les del matemàtic boig amb l'aparença d'un examen. Hi apareixen gossos, trens, caixes de te, sogres i borratxos. Comencem. Anem a posar a prova les nostres habilitats de càlcul. Sumar, dividir o deduir el teorema dels claus o la paradoxa de papagai. 

"Em perseguien trenta gossos. Set eren blancs, vuit grisos i la resta negres. En quina cama em van mossegar?"

"La meva sogra té 75 anys i la meva dona quaranta-dos. Quina hora és?"

"Un tren havia d'arribar a les onze de la nit però rep l'ordre d'arribar-hi a les set. Qui estima més temps, l'home o la dona?"

El matemàtic boig pregunta i Txékhov anticipa, en clau humorística, una qüestió inquietant: què passa quan un problema matemàtic està mal plantejat? Què passa quan la pregunta conté una contradicció? Hi ha la paradoxa que du el nom de Bertrand Russell que ho explica, però m’estimo més seguir amb el matemàtic boig de Txékhov i no buscar respostes, sinó fluir amb les preguntes absurdes.

Ni que sigui perquè Txékhov i Flanagan desencadenin esdeveniments.

Perquè La pregunta 7 és un llibre sobre la bomba atòmica, sobre H. G. Wells i la història familiar de Flanagan; però també una reflexió sobre la manera com intentem donar sentit a les nostres vides. 

Els gossos no ens diran quina cama van mossegar. L'edat de la sogra tampoc ni quina hora és. Els horaris dels trens no resoldran els misteris de l'amor.

Quantes dades necessitem per explicar una vida? Potser set. Les d’un boig matemàtic.