Fruit de la meva activitat professional, constato sovint que moltes de les empreses aparentment líders en estadístiques de vendes, facturació i creixement, no sempre ho són en beneficis, rendibilitat, eficiència i bona gestió. En els últims trenta anys, amb la irrupció de les tecnologies digitals, hem deixat de valorar les empreses per la seva rendibilitat, per centrar-nos únicament en una idea obsessiva: el creixement. Hem parlat molt de volum, d’escala, d’usuaris i de velocitat, però hem deixat en segon pla una qüestió fonamental: com guanyen diners les empreses?

En èpoques de bonança ens cega el creixement: més mercat, més vendes, més clients, més usuaris, i perdem de vista els costos, la productivitat i l’eficiència. El creixement està bé, però ha de ser ordenat i s’ha de pair. Es fan inversions que no sempre són necessàries, es construeixen estructures pensades per a un futur que potser no arribarà mai, es creen plantilles sobredimensionades o simplement no es treballa prou en l’eficiència dels processos. La bonança ens relaxa i es deixa de pressionar en els bàsics de la gestió. 

Fer l’empresa més eficient és un treball continu. Quan aquest treball no es fa de manera sostinguda i es deixa per a més endavant, el problema apareix en el pitjor moment: quan el creixement s’atura. Aleshores, incidir sobre els costos es converteix en un procés traumàtic. L’empresa ja no té capacitat d’inversió per readaptar processos, automatitzar o reorganitzar-se amb temps, i es veu obligada a afrontar processos de sortida que solen ser dolorosos. Durant anys hem construït estratègies de valoració basades gairebé exclusivament en la necessitat de créixer de manera constant. El missatge implícit és clar: si creixes, vals més i tindràs més oportunitats que algú et compri. El problema és que la major part de les empreses operen en mercats limitats, amb una base de clients finita, i això obliga a ser molt més rigorós a l’hora de definir el model de negoci.

Per això crec que qualsevol empresa hauria de tenir dues idees molt clares. La primera és disposar d’un model que funcioni fins i tot quan el creixement s’atura, perquè el creixement sempre s’atura tard o d’hora. Quan això passa si les empreses no tenen una estructura de costos molt eficient senzillament col·lapsen. I segon, és fonamental saber on i per què l’empresa guanya diners. Un bon exemple és com Ray Kroc, conegut per fundar l'empresa McDonald’s, va veure ràpidament que el valor real no estava en la venda d’hamburgueses, sinó en l’arrendament de les parcel·les on s’obrien les franquícies de la marca.

Malauradament, encara avui trobo moltes empreses excessivament focalitzades en el creixement. Especialment l'ecosistema startup. Des del punt de vista del producte i de la supervivència, és comprensible. Créixer dona visibilitat, atrau inversió i compra temps. Però atenció amb créixer per créixer o créixer a base d’endeutar-se. Fugides endavant que no es poden mantenir eternament, i menys quan l’economia no creix.

I aquesta reflexió està plenament vigent quan parlem d’intel·ligència artificial. Tot i l’enorme adopció i l’interès del mercat, encara hi ha poques plataformes realment rendibles. La inversió tecnològica és monstruosa i les empreses només ho poden sostenir captant inversió constantment. OpenAI, avui dia, encara no genera beneficis, tot i créixer cada dia en usuaris.

Tota aquesta realitat també és interessant quan l’apliquem al nostre país. En els últims anys, moltes empreses, especialment vinculades al turisme, la restauració o els serveis, han crescut gràcies a l’augment de visitants i residents. Els ingressos han augmentat i les xifres són positives. Però la pregunta clau continua sent la mateixa: si el 2026 no creixem, continuarem sent rendibles? Doncs em sembla que la resposta és que si aturem el creixement moltes empreses del nostre país patiran. I és aquí on tots els nostres responsables polítics tenen una decisió complicada, que és com fomentar un creixement sostenible al nostre país sense posar en risc moltes de les empreses que avui hi ha a Andorra. La resposta està en la tecnologia i la productivitat.