Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Oliver Vergés

Oliver Vergés

Doctor en Història

 

 

A la presó per ballar




Les protestes a l’Iran arran de l’assassinat de Jina Mahsa Amini a mans de la policia per no dur el vel ben posat, han provocat la repressió del règim dels aiatol·làs amb severes condemnes per tot aquell qui gosi posar en entredit la seva autoritat. La darrera condemna l’hem sabut aquesta setmana: deu anys de presó per a dos influencers del país que, atenció, van atrevir-se a dansar durant una de les concentracions contra el règim. No és la primera condemna d’aquestes característiques, ja que altres activistes han estat condemnats per raons similars. Sembla que a l’Iran ballar en públic és un acte indecent i prohibit, d’aquí que moltes de les persones que protesten ho facin, entre les quals moltes dones sense vel.
Durant el Mundial de futbol de Qatar, molta gent s’omplia la boca dient que mentre uns futbolistes es jugaven un títol, un altre futbolista iranià, Amir Nasr-Azadani, era condemnat a mort al seu país per donar suport a les reclamacions contra la dictadura. Un cop acabat el Mundial, ja ningú té la necessitat de recordar-se d’aquell futbolista ni d’atabalar-nos als que miràvem els partits amb aquest tema. De fet, l’Iran ha deixat de ser portada dels informatius, perquè fins i tot la lluita contra els drets humans al nostre món és una qüestió viral: un dia ens tallem un floc de cabells en solidaritat amb la noia del vel assassinada i l’endemà ja ens importa tot un rave.
I qui més calla, sobretot un cop acabat el Mundial, és l’anomenada esquerra europea, els teòricament progressistes d’Occident que prefereixen mirar cap a una altra banda respecte a l’Iran i respecte al que passa a casa nostra, on moltes dones musulmanes són condemnades a portar vel i a ser un simple objecte i un element de mercadeig a l’ús de la seva família. Vegin, si no, el Sense ficció de TV3 titulat Atrapades entre dos mons que presenta el testimoni d’algunes catalanes musulmanes víctimes de les seves famílies i les tradicions del passat.  
Sento molts partits polítics autoanomenats d’esquerra que mentre critiquen de manera furibunda l’Església catòlica, es refereixen a la realitat de les dones musulmanes com quelcom propi de la seva cultura. No seré jo qui surti a defensar l’Església de res, no és pas cosa meva, però tampoc em dona la gana d’amagar el cap sota l’ala per por que t’acabin dient racista... Si l’Iran és una dictadura es diu i prou. Si el vel és una imposició patriarcal cap a la dona es diu i punt. No són qüestions culturals, estem parlant d’estar al cantó dels drets humans o al bàndol de la perpetuació de totes aquelles actituds que haurien de desaparèixer de qualsevol societat, sigui quina sigui la religió que professen els seus membres. 
Malgrat que potser aquí estem més avançats que a l’Iran en relació amb els drets humans, tampoc podem caure a pensar que som moralment superiors. Perquè com a societat també tenim les nostres febleses, els nostres problemes i les nostres mancances, i òbviament hem de millorar en molts aspectes. El que no podem fer, però, és callar davant la injustícia de veure com hi ha gent condemnada a una dècada de presó per ballar, obligada a portar una indumentària concreta contra la seva voluntat o a la qual se li nega la llibertat sexual i al propi cos. I els primers que haurien d’aixecar la veu a Europa són tots aquells partits polítics que tot el dia ens estan recordant que a ells no se’ls pot reprotxar res ni moralment ni èticament, perquè sempre estan al costat de les causes justes. Si realment és així, tenen la possibilitat de demostrar-ho.
I que l’arbre no ens impedeixi veure el bosc. No estem parlant d’una qüestió de discurs o de formes, estem parlant d’una cosa tan senzilla que sembla impossible que sigui encara una utopia: que a tot arreu del nostre món, tothom sigui lliure per ballar, vestir-se, estimar o viure de la manera que més li plagui sense que cap religió ni cap Estat els hagi de dir què poden fer i què no.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte