Dilluns passat el departament d’Estadística va publicar les dades de la pressió fiscal a Andorra del 2024. De la nota de premsa es desprèn que la pressió fiscal es va situar en el 27,5%, amb un increment d’1,6 punts percentuals respecte a l’any anterior. Llavors va ser del 25,9%, per sota de la del 2022, que s’havia situat en el 26,7%.
D’entrada, aquesta dada pot sorprendre, tenint en compte que des del Govern i des dels grups parlamentaris que li donem suport hem reiterat per activa i per passiva que aquesta legislatura no apujarem impostos. Pot sorprendre perquè estem parlant d’un increment d’1,6 punts percentuals respecte al primer any de legislatura. Però, posant les dades en context i avaluant què és el que determina l’increment, queda explicat que la voluntat i també promesa (perquè la dúiem al programa electoral) de no apujar impostos es manté. 
La pressió fiscal es calcula sobre el total dels impostos, tant directes com indirectes, sumant-hi les cotitzacions socials i dividint-ho pel PIB nominal. Dins dels directes, hi trobem un impost que el 2024 va començar de zero: l’impost a la inversió estrangera en immobles, fruit de la llei que vam aprovar al Consell General el febrer de l’any passat. Així, vam passar de 0 milions recaptats el 2023 als 13,6 milions el 2024. Val a dir, a més, que és un impost que van pagar íntegrament els no residents i els nous residents de menys de tres anys al país. 
Dins dels impostos indirectes, hi trobem la taxa al consum, la que grava el tabac, que va aportar 26,4 milions més que el 2023. En part aquest increment respon a l’augment del 6% de les taxes sobre el preu de venda, fet que vam estipular via llei −el juny de l’any passat− i que es fa quan els nostres països veïns incrementen preus, per evitar diferencials massa importants. D'altra banda, es deu al fet que durant el primer semestre de l’any passat vam tenir un increment significatiu en les vendes del tabac. 
També dos aspectes més a tenir en consideració per contextualitzar la pressió fiscal del 2024. L'impost de societats, que va créixer un 20% en bona part pels resultats a l’alça de les societats dedicades a la construcció i les activitats immobiliàries; i les plusvàlues immobiliàries, que gairebé es van doblar pel bon comportament del sector immobiliari.
Per tant, és important que quedi clar que l’augment de la pressió fiscal en cap cas respon a un augment de tipus dels impostos directes ni a les persones físiques (via IRPF), ni a les jurídiques (IS), com tampoc a un augment de l’IGI. De fet, l’única figura impositiva nova que ha fet augmentar la pressió fiscal ha estat l’impost sobre la inversió estrangera en immobles, la qual no afecta els residents. 
A més, també el bon comportament de l’economia com el que estem tenint influencia en els percentatges d’ingressos tributaris, sobretot quan aquests són tabac i activitats immobiliàries, dos sectors dels quals Andorra encara és dependent des del punt de vista tributari, malgrat tots els passos fets els darrers anys pel que fa a la diversificació econòmica. Dit d’una altra manera, si el creixement d’aquests sectors importants per a la recaptació fiscal s’alentís, la xifra resultant del càlcul de la pressió fiscal també baixaria. Però això no seria reflex del fet que s’haguessin abaixat els tipus impositius.
El compromís de no apujar impostos es manté ferm, amb una única excepció, de la qual tampoc mai ens hem amagat: la necessària reforma de les pensions per garantir la sostenibilitat del sistema i el futur de les noves generacions. Apujar les cotitzacions, gradualment i progressivament, d’acord amb la situació de l’economia del país i de manera compartida entre assalariats i empresaris, és l’únic augment que valoraríem per a aquesta legislatura.