L’arribada d’un segon hivern durant la primavera andorrana queda molt palesa amb el dèbil augment de la temperatura mitjana que s’observa de març a abril. Són molts els mesos d’abril que resulten tan freds com els de març, i n’hi ha fins i tot que enregistren temperatures més baixes. A la central de FEDA, la mitjana termomètrica puja tan sols uns 2 ºC a l’abril respecte del març, i deixa ben clar la paralització tèrmica que s’experimenta en aquest quart mes de l’any. Abril constitueix potser el mes de l’any que costa més de passar a la gent que viu a Andorra. El temps hi resulta molts cops fred i humit alhora, de manera que trenca amb la tònica dominant d’una certa sequedat atmosfèrica i de sensació de confort que defineix el clima andorrà.
En els darrers temps, l’increment global de la temperatura ha fet que tinguem unes primaveres més càlides, sense mancar, però, les jornades de retorn al fred, amb uns valors termomètrics que poden ser també negatius. Això representa un hàndicap per als vegetals, ja que la presència de glaçades tardanes en una època en què ja poden començar a aparèixer els botons florals per les temperatures més altes i per un augment molt probable de la insolació pot perjudicar la floració. En un territori com l’andorrà en contacte amb una zona climàtica mediterrània on la subsidència anticiclònica resulta ja important a la primavera, l’escalfament global pot comportar que s’evaporin amb més facilitat els núvols.
Si passem a l’anàlisi de les precipitacions, veurem que la mitjana primaveral (mitjana del trimestre març-abril-maig) dels darrers quaranta anys s’ha mantingut, a l’estació de la central de FEDA, pràcticament igual (mitjana de 210 mil·límetres en el període 1985-2024 i de 219 mm en 1945-1984). El coeficient de variació (quocient, en percentatge, de la desviació típica i la mitjana aritmètica), que ens serveix per avaluar la variabilitat pluviomètrica, pràcticament tampoc no ha variat en aquesta època de l’any (coeficient del 32,1% en 1985-2024 i del 29,5% en 1945-1984). La primavera continua sent, a Andorra, l’estació amb una variabilitat pluviomètrica més baixa, i els valors del coeficient de variació, que són relativament baixos, confirmen el caràcter força regular de la precipitació entre uns anys i els altres en aquesta època de l’any al nostre país.
L’estació primaveral és a Andorra la que enregistra la freqüència més alta de dies de precipitació. En el quarantenni 1985-2024, el nombre mitjà de dies de precipitació igual o superior a 0,1 mm en el trimestre març-abril-maig a la central de FEDA ha estat de 37 dies. I maig, que constitueix el mes amb la freqüència més alta de tots els mesos, amb 15 dies de mitjana en aquest mateix període a la central, és també en molts llocs d’Andorra el mes més regat. A la mateixa central, la precipitació mitjana del cinquè mes de l’any ha estat de 91 mm en el quarantenni suara referit. L’estació d’Arcalís-SAIH, a la coma del Forat (Ordino), tindria una de les mitjanes més altes de maig a la conca del Valira, amb uns 130 mm (Servei meteorològic nacional).
Aquest màxim de maig a Andorra s’explicaria per l’acció combinada de dos factors bàsics: a) els mecanismes convectius derivats, junt amb l’acció del relleu, de la insolació destacada que s’observa ja en aquesta època de l’any; b) el posicionament, durant el maig, de mínims baromètrics freqüents sobre el Pirineu o a prop de la serralada, producte sobretot de desviacions cap al sud de branques del jet polar que s’han esbessat al sud de la circulació general de les capes altes.