La primavera electoral

Els cirerers japonesos floreixen exuberants. Jo en diré cirerers, tot i que en realitat després de vint-i-tants anys de contemplar-los, encara no tinc clar què són aquests arbres replets de flors roses. Els cirerers omplen la vall de llum. Sota un cel de primavera, mirem les cares de les persones que trobem pel camí, i ens somriuen contentes. Paren a saludar-nos. No és que siguem la mar de macos i amb l’arribada del bon temps ens hàgim tornat més irresistibles que mai: amb el començament de la campanya electoral, cada tercera cara coneguda que et trobes pel carrer és un polític. I un polític del país, quan mira un andorrà qualsevol sense insígnies visibles d’un partit rival, hi reconeix el seu votant. No hi veu pas un votant en abstracte: ets el seu votant ideal i perfecte, receptius i oberts a les idees del seu partit; sap què et seduirà i seràs seu.

Ser cobejat en qualitat d’un Vot amb potes és una sensació agradable, tot i que pot arribar a ser lleugerament desconcertant. “Visca la democràcia!” –pensa, content, un votant–. “Jo tinc un vot i no tinc por d’utilitzar-lo.” Quan tens un vot en un país tan petit com Andorra, i a més a més –idealment– una capacitat, real o inventada, d’influenciar la intenció de vot d’altres persones, a l’època de la campanya electoral el teu món s’omple de genis de la llàntia, perquè els demanis desitjos i creguis que es compliran. Somnia! El cel és el límit. Navega entre geni i geni, cadascun dels quals es presenta amb solucions –sens dubte– úniques i ideals, perfectament adients per al país. Navega amb compte si –com una gran part de la població– encara no coneixes gaire els programes electorals, però en canvi, tens una impossible barreja d’amics, col·legues, companys d’activitats de lleure, familiars, veïns, coneguts i saludats a tots els partits. Ciutadans d’un país de mida d’un poble, tenim simpaties múltiples i antipaties curosament amagades, perquè d’antipaties, en un poble, no se’n pot tenir, això és elemental i ja se sap. Si ets andorrà, has de fer l’andorrà. Has d’escoltar-los a tots, sentir tot el que diuen, sense ignorar ni descartar ningú. Has d’assimilar totes les coses bones i lluitar per millorar-les encara més. I ben privadament, has de fer la teva última, privada i encertada decisió.

La campanya electoral ha arrencat amb força. Encara en passarem unes quantes, de tardes assolellades a l’ombra de polítics que porten promeses. Tots els que surten a les fotos dels cartells recentment encolats, sigui per l’art del fotògraf, sigui per mèrits propis, fan pinta de patriotes responsables preparats per salvar el país de la ruïna. És l’hora de discutir, de negociar, de defensar els teus somnis. Tot és idíl·lic en aquest breu esclat de primavera, com si ens haguéssim despertat d’un somni curt i inquiet d’hivern.