La primavera la sang (i la ment) altera

Ai la primavera! Ens ha vingut avançada i pot ser que durant la setmana ens deixi alguns dies per donar pas al fred i no hàgim de patir, sobretot les que no hi entenem gaire, com una servidora, sobre si pot ser un handicap, de cara a la celebració de la Copa del Món, que no hagi nevat fa dies i que les temperatures s’hagin enfilat d’allò més. Calor, fred, esports... No són pas especialitats de menda lerenda, curiosament potser sí que sabria dir-vos, més per formació, sobre altres qüestions d’un altre caràcter que no estan tant de moda. I parlant de modes, mirant dissabte passat pel retrovisor del cotxe, per imperatiu parroquial, confinada en un aparcament comunal del qual no podíem sortir perquè les comparses havien pres el carrer, em vaig quedar bocabadada del tuf de disfresses relacionades amb la religió catòlica que portaven alguns dels qui hi desfilaven. Homes malvestits de bisbes o capellans que anaven quasi a cop de creu a peu de carrer o damunt d’un vehicle. Vaig pensar que això ja no es portava, que estava demodé. I resulta que he de concloure que no, però en la seva versió més barroera i lletja, això sí. Ho sento, però per a mi no hi ha altres paraules per descriure-ho –per això de l’educació no acostumo a dir paraulotes, ves per on–. Diuen que per carnaval tot s’hi val. Doncs també suposo que a dissentir s’hi val. I recordant encara la rua encampadana de dissabte hi va haver una altra cosa que em va cridar l’atenció: l’ús abundant del castellà tant en les cançons com en els missatges d’algunes de les comparses. Purista o cosmopolita? Que ja ho diuen: la primavera, la sang (i la ment) altera.