Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Alfred Llahí

Alfred Llahí

Periodista i escriptor

 

 

La primera coprincesa




Molt s’ha especulat sobre la possibilitat que si algun dia, del costat francès, sortís escollida una dona com a presidenta del govern esdevindria, ipso facto, la primera coprincesa d’Andorra. Dit de passada, ja seria hora, ja que Espanya i França, que sempre han estat adalils de la igualtat de gènere i l’empoderament femení, encara no han tingut mai una dona al capdavant de l’Executiu!
Però si mai arriba a passar, aquesta afirmació seria falsa! Per què? Doncs perquè ja hem tingut una coprincesa. Fa molt de temps. Tant que ja gairebé ningú ho recorda. Ens hauríem de traslladar a les darreries del segle XIV quan Mateu I, comte de Foix i vescomte de Castellbò, mor l’any 1398 i la seva germana Isabel hereta el comtat de Foix i els vescomtats de Bearn, Marsan i Castellbò, esdevenint la primera coprincesa d’Andorra!
Ho va ser des de l’agost del 1398 fins al 1412, quan la va succeir el seu fill Joan I, dit també Joan I de Grailly. Isabel, la nostra primera coprincesa, estava casada amb Arquimbald, senyor de Grailly, vescomte de Benauges i captal del Buch, i que feia de copríncep consort. La mare d’Arquimbald, Éremburge de Perigord, filla del comte de Perigord, va estar casada en primeres núpcies amb el nebot del Papa Joan XXII, Jacques Duèze, i també era neta del comte Roger Bernat III de Foix. En aquell temps tot quedava a casa!
La nostra protagonista d’avui va néixer el 2 de novembre del 1361 i va morir el 1428, als 67 anys. Era filla de Roger Bernat II de Castellbò, senyor de Montcada, vescomte de Castellbò i baró de Castellví de Rosanes, i de Guéraude de Navailles. L’any 1381 es va casar amb Arquimbald, oncle i successor de Joan III de Grailly, un dels capitans d’Eduard de Woodstock, príncep de Gal·les, comte de Chester, duc de Cornualla i príncep d’Aquitània, anomenat el Príncep Negre, no pel color de la seva pell, sinó pel de la seva armadura.
D’aquest matrimoni en va sorgir la segona casa de Foix o casa de Foix-Grailly. No agradava gaire a l’època que el comtat de Foix  estigués en mans d’un amic dels anglesos, l’espòs de la nostra coprincesa. Però l’astuta Isabel parla amb el rei Carles VI de França, el Ben Estimat, i gràcies a la seva habilitat aconsegueix que aquest signi el Tractat de Tarbes, el 10 de maig de 1399, on confirma al seu espòs Arquimbald com a Comte de Foix, però amb la condició que ha de renunciar a la seva lleialtat anglesa.
Del matrimoni van néixer Joan I, comte de Foix i Copríncep d’Andorra; Gastó I, captal del Buch, vescomte de Benauges i primer de la branca dels comtes de Candale; Arquimbald, senyor de Navailles; Mateu, comte de Comminges i Pere, cardenal i arquebisbe d’Arles, qui va aconseguir deposar el papa cismàtic Benet XIII, el Papa Luna.
Isabel, una coprincesa en un món d’homes que va saber encarnar el que sempre defensava l’escriptor Rudyard Kipling: “La intuïció d’una dona és més precisa que la certesa d’un home”.

Comentaris: 2

Comentaris

Un interessant article i com sempre molt ben documentat pel polifacètic Alfred Llahí.

Andorra, un país pioner en tot! Gràcies Sr. Llahí per fer-nos conèixer més i millor la història del nostre país.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic