Vagi per endavant que soc favorable a les colònies populars d’AINA i que els meus fills hi han anat fins fa dos anys, però aquest ja no he intentat ni apuntar-los-hi. La darrera vegada que els hi vaig apuntar, davant dels advertiments hi vaig anar tres hores abans de l’obertura de les inscripcions, a les sis del matí, i els meus fills van ser els darrers a tenir plaça. Suposo que sabeu a què em refereixo, a la bogeria en què s’ha convertit inscriure un nen a les colònies d’AINA a Canillo.

Aquest any sembla que ha estat el súmmum; a la mitjanit ja hi havia vuit pares esperant al vestíbul de la Casa, que era oberta per refugiar els que anessin arribant. Aquests que a les dotze de la nit ja hi eren tenien una de les vuitanta i escaig places que hi ha per torn assegurada. A quarts d’una ja n’hi havia una vintena, que ja van distribuir per torns a les diferents dependències de la Casa d’AINA, i cap a les tres va venir una tanda gran de pares. La gent, neguitosa, demanava als que entraven quants nens volien inscriure (fins a un màxim de tres) per anar comptant quan s’esgotaven les places, i això, per al primer torn, va ser cap a les 4.30 hores, és a dir, tothom que arribés més tard d’aquella hora no podia apuntar el seu fill a AINA; a les 4.30! Les inscripcions s’obrien a les nou.

Evidentment, jo no vull entrar en aquest joc, sé que els meus fills no tornaran a anar a AINA si no canvien el sistema d’inscripció i em sap greu, perquè transmet uns valors que crec que són molt importants per als nens i joves, valors que, segons el meu parer, aquesta cua de matinada trenca una mica. Poseu-vos en la pell del qui no té cotxe, o del qui treballa de nit o del qui no té cangur per deixar el nen, o del qui vol, senzillament, dormir a la nit perquè les setmanes ja són prou dures per empalmar una nit de divendres.

Ara mateix, amb la quantitat de gent que hi ha interessada per apuntar els seus fills a AINA, potser seria el moment de replantejar el sistema d’inscripcions; un sistema de sorteig seria el més adient. Inscripcions via pàgina web o presencials, igualment fins a un màxim de tres, perquè germans i cosins vagin junts, i amb el número d’inscripció se n’extreu un a l’atzar per torn i a partir d’aquell número es compten els vuitanta i escaig nens afavorits. El Barça ho fa així per sortejar els milers d’entrades per a les finals de les competicions amb desplaçament.

Ja us he dit que soc pro-AINA al cent per cent i no entenc que deixin que es creïn aquestes cues. L’any que hi vaig inscriure els meus fills per darrera vegada vaig pensar que la fórmula d’inscripció variaria, perquè no podia creure el que veia, però veig que el sistema encara no ha canviat. A veure si l’any vinent...