La primavera la sang altera, i les al·lèrgies i les astènies, sobretot durant el mes de maig, que a banda de ser el de Maria és també el de les comunions, tret de Sant Julià de Lòria, que s’allarguen més perquè hi ha pel mig el dissabte de Canòlic.

Un dia t’arriba un whatsapp que diu “Comunió de Laia”, entres en un grup i es desencadena l’apocalipsi tecnològic. Perquè a l’homenatjada ja no se li regala una ploma, un rellotge o se li donen diners. Ara espera un iPhone, la darrera PlayStation o un monopatí elèctric. On abans tenies un missal nacrat o un rosari ara hi ha una tauleta. I tu, convidat, estaràs menjant tres mesos pots de fideus Yatekomo mentre la nena anirà d’una habitació a l’altra de casa seva, gràcies que tu has prescindit de carn i peix, per poder-li comprar el patinet dels nassos. De fet en les cerimònies del segle XXI triomfen els smartphones i els patinets.

A aquest pas, ben aviat tindrem una festa de graduació de la catequesi i un comiat de primera comunió per arribar com cal al gran dia. Les comunions ja són bodes a escala o un parc temàtic per la gran quantitat d’activitats que s’organitzen. Els pares t’anuncien, pel telèfon mòbil, que hi haurà barra lliure, i el dia de l’esdeveniment s’ajunten dos mons en els quals apareixen uns pallassos per amenitzar l’acte mentre els cunyats es beuen fins i tot l’aigua dels testos dels geranis i reclamen a crits la presència d’una stripper sense tenir en compte que estan en la franja d’horari infantil.

Tot això en el jardí d’un hotel o d’un restaurant on l’ombra és més cobejada que l’últim tros d’una pizza compartida o que unes sabates del 38 (dona) o del 42 (home) en unes rebaixes. Per això hi ha convidats que ja han dormit allà la nit abans per no fregir-se al sol. Mentrestant, els nens barregen coca-cola amb Fanta de taronja i Fanta de llimona, tot junt, mullant les patates fregides i fins i tot les gambes, que d’aquesta manera és com es va inventar el famosíssim còctel que se serveix de primer plat a totes les celebracions.

Pel que fa a la roba, el nen protagonista acostuma a anar vestit de mariner i si la Mare de Déu de les Isòbares ha tingut en compte les oracions i precs dels pares i no ha plogut, el vestit no s’haurà transformat en un del capità Pescanova. Les nenes solen anar de princeses amb tanta tela i tul i tant polièster que a la tercera foto amb flaix corren el risc d’autocombustió dins d’hectàrees de roba merengada. No ha de faltar de res. Tot i que els pares faci vint anys que no trepitgen una església es gasten 3.000 euros o més en la comunió del seu fill o la seva filla, que no anirà a un lloc de culte d’aquí uns 20 o 25 anys més.

La nena en qüestió, la Laia, va rebre la primera hòstia i jo la segona, però sense hac. Perquè des de fa uns dies rebo fotos per WhatsApp de la cerimònia i ja m’han enviat un missatge d’Andorra Telecom dient que he superat el meu consum establert de dades i que haig de trucar al 115 si vull continuar navegant. De moment, però, ho puc continuar fent. I això que no vaig vestit de mariner.