Vinc d’un judici d’un accident laboral, en què acusació i fiscalia intenten demostrar que ha estat la imprudència d’un operari i també de l’empresa el que ha provocat que un treballador caigués d’una bastida. És com aquell altre judici per un accident de trànsit on es va imputar un conductor per anar massa ràpid. O aquell jove que havia begut alcohol i va agafar la moto, ell es trobava bé i mai va pensar que podria passar. Ens trobem que certes decisions que prenem són qualificades en els tribunals d’imprudents i comporten responsabilitats civils i penals que, per suposat, no ens havíem plantejat que podrien passar quan vam fer aquella acció. Responsabilitats que poden suposar des de marcar el teu informe d’antecedents penals, a haver d’hipotecar-te tota la vida per haver de pagar una multa i danys causats, o pitjor, a veure’t privada de llibertat (per no esmentar altres extrems com haver provocat una mort). Però, és clar, en la condició humana és implícita la imperfecció i aquesta ens duu a errar. En la nostra consciència està que la decisió equivocada no hagi sigut per falta de prudència, perquè si és així som part responsable. De sobte, un dia et veus enmig d’un accident. La mateixa paraula ho diu, és un fet fortuït, per atzar. Tens mala sort, i ja està. Però una altra cosa és quan s’ha produït per una imprudència. En aquest cas no és un accident, aleshores es parla de delicte (homicidi, lesions...) per imprudència. Llavors hi ha un culpable. I tot el que comporta. Trobo que la prudència no és vista com a valor o virtut. Al contrari, no ens ensenyen a evitar o prevenir un perill, sinó a fer-hi front. Ho veig cada cap de setmana a la C-14.
