La pseudosolució ‘sociosanitària’

El sistema d’administració dels centres sanitaris que s’està copiant va en detriment de la qualitat assistencial. El resum, publicat en premsa, de la recent compareixença del ministre d’Afers Socials en comissió parlamentària obliga els responsables de la Clínica Geriàtrica Sant Vicenç d’Enclar a efectuar importants puntualitzacions.

En l’àmbit de la inacabable reforma sanitària, s’està copiant a Andorra, i només amb finalitats economicistes, un sistema d’administració dels centres sanitaris que va en detriment de la qualitat assistencial.

Així doncs, s’ha importat al nostre país el concepte de “centre sociosanitari”, que fomenta una pseudosolució: tot allò social ho pagarà l’interessat i Govern, i allò sanitari ho reembossarà la CASS.

Però, al marge de l’aparent simplicitat d’aquest plantejament, i llevat potser d’algun filòsof, ningú pot discernir, en cas de malaltia crònica, on comença l’aspecte social i s’acaba el sanitari. Creiem que el sentit comú del lector li farà entendre que, davant d’un malalt crònic, no es pot separar la dependència de la malaltia. Aquest criticable concepte, el de la sociosanitat, només existeix a Espanya i ara a Andorra.

Però per decret, llevat de l’hospital, tots els centres assistencials hem estat titllats de sociosanitaris. També per decret tots seríem iguals, faríem el mateix i hauríem de practicar els mateixos preus...

Tanmateix es obvi que no s’efectuen idèntiques prestacions en els centres referenciats. Així doncs, dir que “per a un mateix servei, el preu varia segons el proveïdor” és voler confondre el lector i, alhora, menystenir la feina dels professionals sanitaris. Perquè una simple lectura d’aquesta tendenciosa afirmació pot fer creure al lector que la Clínica Sant Vicenç d’Enclar ha espoliat sempre l’Administració, comptant amb la tàcita complicitat dels successius responsables polítics, fins els d’avui.

Mal no es vulgui dir, la Clínica Sant Vicenç d’Enclar presenta moltes especificitats.

Sense voler entrar en detalls, la clínica compta amb metges integrats a l’equip, que visiten diàriament tots els pacients ingressats, i que romanen de permanència durant les 24 hores del dia i tots els dies de l’any, i un equip de professionals sanitaris suficient i necessari per al tipus de pacients que atén la clínica.

No es factura a la CASS cap medicament, cap prova usual, cap anàlisi o radiografia: totes van a càrrec de la Clínica Sant Vicenç.

Tampoc es factura a la CASS, ni a ningú, cap consulta als metges especialistes ni cap trasllat de pacient. Tot queda igualment a càrrec de la clínica.

Entre altres coses, no s’adreça al servei d’Urgències del centre hospitalari cap pacient que no hagi estat prèviament examinat pel metge de la clínica, el qual hi és per solucionar la gran majoria dels problemes.

Aquestes realitats, ben conegudes de l’Administració, no han estat ni dites per uns, ni preguntades per altres en la mencionada compareixença.

S’ha preferit anunciar la propera publicació d’un decret referent als centres assistencials segons el qual, sigui o no veritat (i està clar que no ho és), com que “tots fan el mateix, tots han de percebre el mateix”

 S’ha preferit presentar públicament un pervers comparatiu de preus, segons el qual la clínica Sant Vicenç percebria prop del doble del que perceben altres centres, “per a iguals prestacions”.

Doncs bé. A més d’haver d’efectuar la present puntualització, el que poden afirmar els responsables d’una estructura sanitària autoritzada com a tal i creada sense cap cost per l’Estat és que ningú pot garantir prestacions de qualitat amb uns sistemes de llistes de tarifes que, a més de ser erràtics, són criticables tant en el fons com en la forma.

Que quedi clar per a tothom que la Clínica Geriàtrica Sant Vicenç d’Enclar no ha abusat mai d’una tarifa que des de l’inici ha estat imposada i controlada per l’Administració. Des del nostre punt de vista, actualment no tots els centres donen les mateixes prestacions sanitàries, i pensem que no ho haurien de fer en un futur, en benefici del pacient.