D’un temps ençà, es comença a palpar un deteriorament en el servei que hom rep a bars i restaurants del país. Hi ha dies que, fins i tot, més d’un arriba a pensar que és objecte d’una broma i que l’estan gravant per un d’aquests programes de malifetes. El servei és manifestament nefast, amb personal que ni en sap ni fa cap esforç per saber-ne, amb un menjar que no compleix amb els mínims del que et faries a casa, que òbviament no és un motiu per anar a menjar a fora de casa. Després, te’n vas uns dies fora del país i et trobes coses ben diferents, tot i que tampoc arreu. Cambrers que hi posen ganes i ofici o menjar per al qual val la pena haver agafat el cotxe i menjar-te la calorada i la caravana de torn.
Dit això, és fàcil pensar que amb les condicions cada vegada més complicades per establir-se a Andorra, amb els pisos pels núvols –cosa que certament també passa a altres llocs– altres entrebancs i amb polítics que et volen enviar a viure Coll de Nargó en avall, com diu sovint un popular sindicalista nostrat, no és precisament atractiu optar per Andorra per començar un projecte de vida.
Així les coses, potser més d’un turista s’ho pensarà dues vegades abans de tornar al Principat, sobretot si se li ha quedat gravat a la retina la mala estona que probablement va haver de passar. Amb aquest panorama, entre el canvi climàtic i aquesta pèrdua de qualitat (no en tots els àmbits, per dir-ho tot), segurament Andorra haurà de fer un pensament i repensar el model perquè a mitjà i llarg termini no ens trobem en un punt de no retorn.
