El coll de la Quillana (1.713 m) separa encara avui les terres de l’alt Conflent de les del Capcir. El seu nom, al contrari del que podem pensar, no fa referència a la població de Quillan, situada ribera de l’Aude avall camí de Carcassona, sinó a un petit vilar, avui desaparegut, que se situava en l’indret d’aquesta ampla collada, que avui comparteixen la carretera, una estació d’esquí i l’altiport de la Llaguna.
L’immens altiplà del Capcir és un eixerit territori de llengua catalana que conforma els primers quilòmetres del riu Aude en el seu camí cap al septentrió, cap a la ciutadella de Carcassona, bressol de Bel·ló, el comte que molts historiadors donem com a origen de la majoria de les famílies comtals catalanes i també de la foixenca (cal tenir-ho en compte). Les pastures, els conreus d’alçada, les mates de pi i les estacions d’esquí s’escampen en aquest agradable paisatge dominat també pels embassaments de Matamala i Puigvalador, uns veritables estanys que donen un aspecte suís a aquesta exquisida contrada pirinenca.
El Capcir, que en un origen estava lligat al comtat de Rasès, passà a formar part dels dominis dels comtes cerdans en temps d’Oliba Cabreta, a mitjan del segle X. Al nord hi trobem el Donasà, un territori llenguadocià, també força relacionat amb el comtat de Cerdanya, presidit a l’edat mitjana pels castells de So i de Queragut. Al contrari del Capcir, el Donasà està dominat per unes faldes planes que cauen dels cims cap a una profunda vall, farcida de fagedes, excavada per l’Aude en el seu anar cap al mar. Mentre que el Capcir és pla i harmoniós, el Donasà conforma un paisatge escarpat i accidentat. 
Tradicionalment, l’enllaç entre aquests dos territoris es duia a terme pel coll d’Ares, per on devia passar una calçada romana, i per on els francesos, en concret l’imponent exèrcit de Lluís XIV, hi construïren la primera carretera moderna de la regió quan hi arribaren amb el Tractat dels Pirineus. Avui, el traçat d’aquesta via roman amagada sota dels prats i dels boscos, amb alguns trams convertits en pista forestal i altres que són ben difícils de resseguir. En l’indret del coll, una senyalització recorda l’antic límit fronterer amb França que separava aquests dos mons veïns i tan propers. 
Crida la nostra curiositat el nom d’Andorra en un veïnat de Formiguera, capital d’aquest país, amb permís dels Angles, que amb l’estació d’esquí, ha vist ampliada la seva trama urbana, encara avui presidida per les restes del seu castell. En el no gaire llunyà massís del Carlit, situat a Cerdanya, hi trobem el coll dels Andorrans, que s’obre camí entre la vall de Querol i els pastius de Llívia integrats a França, a l’indret de la Bollosa, a tocar del Capcir.
El santuari de Santa Maria de Vilanova, prop de Formiguera, mereix el títol de centre espiritual del Capcir. Si tenim sort, sobretot a l’estiu, de trobar l’església oberta, podrem delectar-nos amb el seu retaule barroc. Sota del temple, cal destacar la presència de la típica font d’aigua fresca lligada a una església mariana.