La ‘quota andorrana’

Joan Aguilar, Cerni Viñas, David González o Ken Arnold Santiago destaquen a la selecció U16 masculina. El combinat, dirigit per José Rodríguez, que és un dels líders de la Penya Tricolor, es va penjar diumenge al vespre l’or del Campionat d’Europa C de bàsquet en superar Armènia i no perdre cap partit en tota la competició. Tenen talent en el seu nivell, però potser no tant com per arribar a l’elit del bàsquet. Això només se sabrà amb el pas del temps, tot i que en els jugadors de casa la paciència sempre té un límit. Com la paciència de Guille Colom. S’ha passat sis temporades escalfant banqueta. Cap entrenador ha comptat amb ell. Quan un andorrà arriba al professionalisme, jugar és més que complicat. Si no jugues amb tots els entrenadors potser ja és un problema més teu que la resta. Potser... de nivell! Va ser un home de vestidor, que és com allò que et deien quan un era jove. “Està bo? No. És simpàtic”. Feia grup i cap company va parlar malament d’ell. Mentrestant ell temporada rere temporada es devia mossegar les ungles i també mossegar la llengua per no dir-ne una de grossa. Alguns dels seus companys, i més aquesta temporada, tampoc han donat el nivell i d’altres han semblat més jugadors de LEB plata –ja no dic or– que no pas d’ACB. Ell, sense jugar i des de la banqueta, en moltes ocasions es va convertir en la diana. Allà on anaven les fletxes més sagnants. Va sortir més vegades en roda de premsa que a la pista. Esperem que aquest no sigui el destí del nou andorrà de la plantilla, Alexis Bartolomé. El planter funciona, tot i que a Andorra sempre té un maleït límit. Guille va ser dels millors jugadors del Campionat d’Europa C, però ja s’ha cansat de cobrar per escalfar banqueta.