Diari digital d'Andorra Bondia

La realitat dels panellets


Escrit per: 
Alexandra Grebennikova

La meva vida sempre és plena de projectes, de vegades dispersos, però quasi sempre fascinants. Ahir a la nit, esperant les primeres gelades, en bona companyia de te amb panellets de l’Espiga d’Or, vaig haver d’escoltar uns quants programes de Catalunya Ràdio, de la sèrie L’ofici de viure: Entrenar la voluntat, Què t’impedeix viure plenament i Respecta els teus ritmes vitals, tot cercant les continuïtats i divergències en l’apel·lació, per una banda, a enfrontar-te a les teves debilitats i vèncer-les, i per l’altra banda escoltar-te a tu mateix i deixar que et guiï la teva veu interior. A fora plovia a bots i barrals, l’ofici de viure semblava d’allò més dur, i em vaig menjar massa panellets. Al cap i a la fi, només es tractava d’analitzar els camins a la felicitat que sol emprendre la gent aquests dies. A mi ningú em demanava que sortís de la meva zona de confort. Però eren dos quarts de deu de la nit i potser sí que tocava sortir del despatx.
Ja sota la pluja, vaig pensar que la gent sempre ha volgut el mateix que ara, és a dir, traspassar les fronteres de la quotidianitat i descobrir els mons invisibles. Ara bé, és un tret característic de la modernitat (i/o postmodernitat, si s’insisteix en l’existència de tal terme) que en un moment donat de la història hem perdut la fe en la realitat dels mons invisibles. El que, per als nostres avantpassats, era sortir dels límits de la quotidianitat i trobar el món real, per a nosaltres, ara, se sol caracteritzar com el fet d’“escapar-se de la realitat”. Quan Freddy Mercury cantava “caught in a landslide, no escape from reality”, la seva fe en la realitat d’aquella quotidianitat que no ens deixa escapar amb facilitat era absoluta. La pregunta “Is it the real life? Is it just fantasy?” ja havia esdevingut retòrica. Cap dels nostres avantpassats llunyans tenia una fe tan absoluta en el món quotidià com a món real. Ara els que s’atreveixen qüestionar –seriosament, sense bromes– la realitat de la vida terrenal, ja es troben a pocs quilòmetres de l’entrada al manicomi.
Fins i tot pels grecs antics que d’entrada no creien en una vida eterna de bona qualitat per a si mateixos, hi havia un món més real que aquell en el qual vivien, hi havia vida eterna per a déus i herois. I per a nosaltres, és el fet de viure en un món secular (i ho dic sense cap nostàlgia especial, només per constatar els fets, sé que un món secular també té molts avantatges comparant-lo amb un món on la presència de l’Església és universal i aclaparadora) el que ens fa preguntar-nos amb tanta insistència allò que va atreure l’atenció de Guiddens: “¿Qué hacer? ¿Cómo actuar? ¿Quién ser?”

Número de vots: 240
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic