La realitat s’imposa, però quina?

Diem que la realitat s’imposa, però quina realitat? A vegades fem servir aquesta expressió sense saber massa què volem dir o a què ens estem referint, ja que no tothom viu la mateixa realitat o almenys així ho sembla, ni tothom mira de la mateixa manera ni des de la mateixa posició el que està passant.  No és el mateix mirar des de l’última planta d’una de les torres d’Emprivat que mirar des de, no me’n puc estar, l’última planta del bloc de pisos que queda sortint de l’ascensor de la Quirola, ja sigui a mà dreta o a mà esquerra, podeu triar. Són precioses les fotos que els ciutadans d’aquest país compartim a les xarxes i que mostren una vista panoràmica d’Escaldes de nit, per exemple. Són molt boniques, però si poséssim el zoom en algun dels puntets de llum que fan maco, potser no ens agradaria mirar aquesta realitat concreta tan de prop. I molts cops preferim conscientment o inconscient admirar el conjunt perquè aturar-nos en el concret no fa bo de mirar: no és ni atractiu, ni chic, ni d’última generació. Perquè hi ha realitats que fan pudor, que  embruten i que fan fàstic... Per això és més fàcil esquivar-les i no contaminar-nos. I és que no només les emissions de carboni fan malbé el medi ambient. També contaminen la realitat les emissions de menyspreu i d’oblit dels qui ens creiem poderosos envers els que no ho són, siguin països o regions, siguin homes i dones amb qui compartim molt més del que podem pensar. Donar veu als qui no en tenen crec que és part de la meva vocació periodística. Per això cal donar a conèixer aquestes altres realitats perquè s’imposin als qui tenen la capacitat de transformar-les.