El foment del reciclatge i els nous sistemes de recollia de residus que permetin complir els objectius fixats per la UE fa temps que s’han començat a desenvolupar fora de les fronteres andorranes. Mentre aquí tot just ara Andorra la Vella enceta una prova pilot per mirar d’implantar el porta a porta, en algunes poblacions catalanes l’èxit ja està constatat. Conec especialment el cas de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) on des del 2005 veig com els meus tiets separen les deixalles i cada dia toca treure’n una de diferent a la porta de casa. A nivell domèstic no els ha suposat cap problema i les dades, setze anys després, corroboren que és una bona opció: fa temps que han superat els objectius fixats per Europa i es recicla més d’un 70% dels residus. El segon exemple el tinc a Bagà (Berguedà), el meu poble d’origen i on els meus pares des de fa pràcticament tres anys s’han familiaritzat amb aquesta fórmula. A l’inici van sorgir dubtes, però de mica en mica he comprovat que aquesta és una qüestió que ja no els preocupa. El sistema és pràctic i prou net: les bosses es deixen dins d’un contenidor individual a la porta de casa. I els resultats? Igual de positius: el sistema es va implantar als dotze municipis més poblats de la comarca i si fa tres anys el reciclatge no arribava al 30%, el 2020 va superar el 80%. Andorra té camí per recórrer, les directives europees diuen que el 2035 s’ha d’arribar al 65% de reciclatge de residus urbans i sempre m’ha sorprès com és que en un país petit com aquest no s’han fet passos més decidits abans. Andorra la Vella servirà d’exemple i segur que el temps els donarà la raó.
