Sense perdre de vista l’antiga història del Tribunal de Corts, els veguers, els batlles i els raonadors, la reforma del codi del procés penal no pot persistir en una realitat a hores d’ara antiquada.

La reforma del nou codi no es pot basar en la introducció d’algunes novetats tecnològiques o introduint una figura actualment anacrònica com és el jurat, o caient en la indolència inherent a la còpia directa d’un model estranger. Cal doncs un model nou i propi, adaptat a les necessitats. El Principat d’Andorra necessita en aquesta matèria un canvi decidit per romandre en la modernitat durant molt de temps.

Avui la vida, sortosament, ja no és la del segle XIX i esperem que la del segle XXII sigui millor que l’actual. Una norma processal penal, autèntica mesura de la democràcia de qualsevol país, ha de reflectir sempre, i de manera decidida, aquests canvis.

Legislar no és un exercici fàcil, i menys quan es pretén realitzar una reforma integral d’un codi de tal transcendència. És per aquest motiu que no cal perdre l’ocasió per operar un autèntic i necessari canvi de model amb la finalitat de mirar cap al segle XXII i ho dic perquè el sistema actual és tributari d’un model inquisitiu que no s’ha superat en l’enorme majoria de llocs del món. La instrucció segueix sent extensa i, a més a més, es tradueix per la voluntat de tots els participants en una mena de falsa primera instància.

Cal introduir en el nou codi de procés penal per raons humanitàries de fons un sistema acusatori. La investigació ha de passar a dir-se investigació, per tal que no es confongui per més temps la seva missió amb la pràctica de les proves, i la direcció de la investigació ha de recaure en el ministeri fiscal i aquest ha d’assolir la seva independència i no formar part del poder judicial. Per reforçar la presumpció d’innocència cal que el ministeri fiscal estigui prioritàriament ocupat de cercar els vestigis de descàrrec durant la instrucció. La policia s’ha d’esforçar en les tasques de recollida material de vestigis i amb constant comunicació amb el ministeri fiscal.

El procés penal no és una guerra en la qual el ministeri fiscal és el capità de l’exèrcit de l’acusació enfrontat a l’exèrcit de la defensa dels advocats. El procés penal és un espai on cal descobrir la realitat en la mesura del possible, permetent la defensa del reu. És per aquestes i altres raons que cal apostar decididament pel sistema acusatori.

Des del meu punt de vista, el nou codi de procés penal ha de quedar definitivament dividit en dues fases: la investigació i la vista. Això farà que desaparegui el període intermedi i que no s’eternitzin les instruccions actuals. La investigació ha de tenir exclusivament la finalitat de recollir vestigis i en la vista és on s’ha de veure la prova i on es comença a extreure’n les conclusions amb les quals després es farà la sentència.

El ministeri fiscal ha de fer tot el possible perquè es compleixi amb la legalitat i tot això per aconseguir demostrar la veritat. Per això el seu posicionament ha de ser la d’un òrgan que només vol que el procés penal compleixi la seva missió principal: saber què ha succeït.

Els projectes de reforma de les lleis sempre són criticats, especialment quan es dirigeixen a reformar normes tan extenses com un codi processal penal. La resistència al canvi sol estar sempre al darrere de les objeccions, s’explica fonamentalment perquè per molt que els magistrats, fiscals, advocats i altres operadors es queixin constantment de les deficiències del règim existent, a l’hora de la veritat, quan es tracta de canviar-ho tot, la mandra mental per aprendre la nova norma i adaptar-se als nous canvis sol dominar el debat i si no, a tall d’exemple, recordar les dificultats que ha tingut l’aprovació del vigent codi de procediment civil.

En definitiva, el nou codi de procés penal andorrà ha d’aconseguir un dels puntals principals de qualsevol Justícia, com és la imparcialitat d’aquells que jutgen, i ha de donar un nou impuls als processos penals traient-los del passat i posant-los al present. El sistema inquisitiu ha de passar a la història i la reforma ha de disposar d’un aparell processal penal modern, plenament compatible amb els drets humans.