La reforma del sistema de pensions

El mateix dia que el president francès, Emmanuel Macron, va tirar pel dret, fent cas omís a setmanes de mobilitzacions històriques als carrers de les principals ciutats del país veí, i va aprovar la reforma del sistema de pensions que allarga de 62 anys a 64 l’edat legal de jubilació sense que la qüestió s’arribés a votar a l’Assemblea Nacional, al país veí del sud el consell de ministres donava llum verd a la segona part de la reforma del sistema de jubilació, un canvi que busca incrementar la guardiola de les pensions en 130.000 euros els pròxims 20 anys i poder afrontar així la jubilació de la generació del baby boom.

Malgrat el retard respecte al calendari acordat amb la Comissió Europea, en el cas espanyol, i encenent encara més els carrers i en una decisió de conseqüències imprevisibles, en el cas francès, els nostres països veïns fan els deures i mouen fitxa de cara a assegurar la viabilitat dels respectius sistemes de pensions. A casa nostra, i malgrat la tasca portada a terme els darrers dos anys per la Comissió especial de seguiment de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i per a la sostenibilitat de les pensions i la proposta posada damunt la taula per la mateixa CASS el més calent és a l’aigüera malgrat la voluntat inicial de poder tirar endavant una primera part de la reforma, amb aquelles mesures que generaven consens al si de la comissió, en la legislatura tot just acabada i els reiterats advertiments del Govern i les forces que li donen suport que, amb acord o sense, la reforma tiraria endavant tot i el cost polític que pogués comportar, cost que finalment s’ha preferit no assumir.