Recordo el dia, fa mooolt, mooolt de temps, que el grup parlamentari demòcrata va anunciar a bombo i platerets que entre les seves prioritats hi havia la reforma del Codi de relacions laborals. Un dia en què també va dir que mantindria un contacte periòdic amb la premsa per explicar els projectes que engegaria en cada període de sessions. Es tracta de dos exemples d’incompliment més dels molts que es poden atribuir a la majoria que governa. Pel que respecta a la segona qüestió és, si es vol, més anecdòtica, si bé evidencia també la falta de formalitat a l’hora de complir el que s’anuncia. Pel que fa a la reforma laboral, per a la qual tant de temps s’han pres els demòcrates, ben poca cosa se’n coneix. Això sí, segurament els demòcrates tornaran a insistir, com sempre, que han consultat els agents socials i econòmics i que els han tingut en compte a l’hora de fer-la. El cert és que és una mostra més de l’hermetisme amb què tant els agrada treballar. I no és que només moltes vegades no facin el que anuncien, sinó que encara es permeten el luxe d’acarnissar-se amb proposicions de llei com la de l’emprenedoria del PS, tot i que, amb els matisos que es vulgui, tothom veu que és un text necessari. De totes maneres sembla que per fi ja arriba la tan ajornada reforma del Codi de relacions laborals, i ha de ser benvinguda. Haurem d’estar atents, però, i mirar el text amb lupa per veure si ens amaguen alguna cosa i ens volen colar, com a vegades ha passat, algun gol inesperat. Com el control exhaustiu de les comunicacions que volen introduir aprofitant la modificació del Codi Penal per tipificar el delicte fiscal.
