A ningú se li escapa que els Foix han estat una de les nissagues més influents de França durant 600 anys d’història, una història estretament lligada al nostre país, ja que els comtes de Foix han estat secularment coprínceps d’Andorra.
Però la protagonista d’avui, que també és una dona i també portava la sang dels Foix a les seves venes, va arribar encara més a dalt. Estic parlant de Germana de Foix, filla de Joan de Foix, infant de Navarra, comte d’Etampes i vescomte de Narbona, i de Maria d’Orleans, princesa de sang de França i germana del rei Lluís XII de França, el Pare del Poble. També era neta de Gastó IV de Foix, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Narbona, Marsà, Gabardà i Lautrec i d’Elionor I de Navarra.
Úrsula Germana de Foix va néixer a Foix el 1488 i va morir a Llíria (València) el 1536. Malgrat la seva curta vida, aquesta dona,  que va ser educada en la cultura francoborgonyona a la cort del seu oncle matern, el rei Lluís XII de França, amb tan sols 18 anys es va casar amb el rei Ferran el Catòlic quan aquest ja era vidu d’Isabel la Catòlica. No es pot dir que fos del gust de la Cort, que la considerava frívola al costat de la primera dona del rei que, en accedir al tron, va consagrar el regne a Déu i va jurar fidelitat a l’Església. La diferència d’edat entre la jove Germana i el rei Ferran van fer que aquest hagués de recórrer als qüestionables afrodisíacs de l’època per augmentar el seu vigor sexual, com la cantàrida, coneguda com la mosca espanyola, que va provocar-li a Ferran el Catòlic una hidropesia o retenció de líquids que el van portar a la tomba.
Abans de morir li encomanà al seu net i hereu, el futur rei Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, que cuidés de la seva jove vídua: “Vos miraréis por ella y la honraréis y acataréis, para que pueda ser honrada y favorecida por vos y remediada en todas sus necesidades”. I el jove rei s’ho va prendre molt seriosament, perquè les males llengües asseguren que va cobrir totes les necessitats de la seva aviastra... Sospites que es van fer encara més fortes quan al seu testament Germana li deixà un valuós collaret de 133 perles a la filla de l’emperador, la infanta Isabel, perquè potser no era només filla del jove emperador... Davant dels rumors, Carles I la va fer casar amb el marquès Joan de Brandeburg-Ansbach, virrei de València amb obesitat mòrbida, de qui va enviudar també pels vicis de la carn al cap de sis anys. Tot seguit va casar-se amb el noble napolità Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, també virrei de València. L’any 1536, amb tan sols 48 anys, Germana de Foix deixava aquest món envoltada de crítiques. Però com deia Dante, “la luxúria mereix tractar-se amb pietat i disculpa quan s’exerceix per aprendre a estimar.”