Els resultats donats a conèixer per la CASS sobre la rendibilitat del Fons de Reserva de Jubilació no són per llançar coets. I és que la rendibilitat mitjana amb prou feines s’apropa al 2%, exactament va ser de l’1,98%, una xifra que l’únic que té de positiu és que supera l’IPC, que es va situar en l’1,23%. D’aquesta manera, es disposa a hores d’ara de poc més de 1.200 milions d’euros destinats a pagar les pensions de la població, una quantitat que almenys es va incrementant progressivament, contràriament al que passa en altres països, en què els governs s’han acostumat a ficar la mà a la guardiola de les pensions. Una quantitat que els pessimistes de sempre, atents a qualsevol senyal que els permeti atacar la seguretat social pública, s’encarreguen de recordar periòdicament que és insuficient per als compromisos contrets. Més que veure sempre escàs el capital de què es disposa, s’hauria de destacar el que es pot fer amb una bona gestió dels diners dels cotitzants, una gestió que cal millorar, ja que per obtenir aquesta rendibilitat tan sols cal acudir a molts fons de renda fixa que actualment hi ha al mercat i als quals acudeix amb poc capital qualsevol ciutadà. Per això crec que cal exigir més a uns gestors professionals que disposen d’aquest important volum de diners, que seria encara més gran si s’hi afegís el que es destina a assegurances privades i que es podria cotitzar també a la CASS. En aquest sentit pot ser positiu el nou mandat de gestió, que permetrà que les carteres puguin ser més diversificades. No es tracta de fer inversions de risc i poc transparents, però sí d’assolir el màxim profit amb els recursos existents.