Diari digital d'Andorra Bondia

La república independent de casa meva




“Primer anirem a votar i després passejarem amb la bici.” “Però mama, ¿què vol dir votar?” “Anar i posar en un paper dins d’un sobre qui volem que ens mani.” “¿I si guanyo jo? ¿Mano jo?”. “Tu no pots guanyar, perquè no ets candidat, ja t’explicaré, són coses de política.” Però clar, com li expliques a un nen que els candidats surten d’uns partits que surten com bolets i que representen unes ideologies, o ni això. I, ¿per què ell no pot manar? Doncs perquè té quatre anys, i portar un govern és molt difícil, s’han de gestionar uns pressupostos de milions d’euros, s’han de donar ajuts a aquells que ho necessiten, s’han d’aplicar unes polítiques d’educació... La qüestió és si tots els candidats que es presenten i si tots els programes polítics estan preparats per donar resposta a tots els problemes dels ciutadans. Doncs no. I si no estan preparats, tampoc ho estan els electors. Caldria fer un examen a tots els votants perquè amb quatre preguntes demostressin saber a qui volen votar, a qui han votat. Perquè no es tracta de colors, es tracta que famílies puguin continuar vivint amb certes ajudes, perquè hi ha un model educatiu diferent darrere de cada color. Perquè no s’entén que un vot femení voti certes sigles. Perquè després dels resultats, els electes no poden fer i desfer pels seus interessos, perquè aleshores segons quins pactes no corresponen al que ha votat la majoria, i aleshores això del màxim dret de la democràcia queda desvirtuat... i tot és una merda. “Però avui puc manar jo o no?” “Què et sembla si al parc i al joc manes tu i a casa i a la dutxa, jo?” “No. Jo vull manar sempre!”. “¿Vols que parlem de política?”

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte