Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Climent Miró

Climent Miró

Historiador

 

 

La República perduda




Vaig concloure la darrera columna amb la frase: “Franco, els revolucionaris i la guerra acabaren amb el republicanisme.” De fet, amb l’amic Daniel Fité Erill, historiador especialitzat en contemporània, sempre comentem que la Segona República va desaparèixer el 18 de juliol del 1936. El que ve l’endemà ja ho coneixem prou bé i configura l’episodi tràgic per excel·lència de la història d’Espanya d’ençà de la Guerra del Francès (1808–1814). Com bé vaig comentar, la polarització del clima polític acabà amb el cop d’Estat i la posterior guerra total endegada pel bàndol nacional o franquista que tenia com a objectiu, ja no el triomf, sinó també l’extermini del que consideraven l’enemic de la seva visió d’Espanya.

Franco purgà l’exèrcit de tota tradició liberal i republicana amb afusellaments i presó. Bona part dels militars republicans de dretes i de centre que s’adheriren al Movimiento ho feren per donar un cop de volant a la dinàmica del govern d’esquerres sense que s’hagués de canviar de règim. Ho feien perquè era tradicional i formava part de la manera de ser de la classe militar. Els que romangueren fidels al govern d’esquerres foren condemnats a presó, afusellats o emprengueren el camí de l’exili. Franco procurà que l’estructura de l’exèrcit de després de la guerra romangués sòlida com una roca sota el seu comandament. De fet, a grans trets, el país passà a ser comandat com un exèrcit per bona part d’aquell nou exèrcit. Molts d’aquests militars republicans que s’alçaren el 18 de juliol acabaren camuflats i assimilats en la nova estructura. Igual passà amb bona part d’aquella classe política republicana de centre i de dreta, que s’adherí al nou règim en una operació d’amnèsia col·lectiva sense precedents.

Els revolucionaris acapararen a Catalunya els comitès de milícies i esborraren qualsevol precedent de republicanisme que pretengués una democràcia liberal. Sense anar més lluny, entre els assassinats pels comitès de la Seu hi consten molts membres d’aquella petita burgesia liberal i republicana urgellenca. De fet, algunes destacades famílies franquistes de la Seu del 1939 havien estat republicanes des del segle XIX. La seva conversió al franquisme fou més una reacció a la situació del moment que no una premeditada conscienciació política.

La identificació de república i revolució durant la guerra esverà el galliner de les democràcies occidentals amb la no-intervenció que ja coneixem. A conseqüència de tot aquell desgavell, el país no va saber configurar una verdadera oposició al franquisme liderada per aquest republicanisme maldat, sense comptar amb sectors de l’esquerra revolucionària. Aquest possiblement fou un dels factors que distancià els aliats de qualsevol acció destinada a derogar el règim franquista en una política de blocs immersa en la Guerra Freda.

Fins i tot avui costa entreveure que pot existir un republicanisme a Espanya, com el que trobem a França, amb una dreta i centre republicans.

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte