La resistent inutilitat de la cultura
“És la cultura la que defineix les civilitzacions.” Amb aquestes paraules lamentava Semyon Bychkov, un dels grans directors d’orquestra en actiu, el cessament d’ajuts de la Comissió Europea a la Jove Orquestra de la Unió Europea (EUYO). Després de quaranta anys d’activitat continuada aquesta entitat, fundada per Claudio Abbado, ha permès la consolidació i el llançament de 3.000 músics menors de 26 anys provinents dels països membres. I el proper 1 de setembre emmudirà. Ens queda, això sí, la possibilitat de protestar per aquesta mesura i donar suport a l’entitat a través de les xarxes socials amb l’etiqueta #SaveEUYO.
Qui es dedica professionalment a la música comprèn la dimensió d’aquesta notícia. Més encara tenint en compte l’actual crisi que pateix aquesta disciplina, tan dependent dels ajuts públics i privats per sobreviure. En el cas de la Jove Orquestra ha estat decisiu el canvi en el model de finançament de la cultura per part de la Unió Europea aplicat fa dos anys. Enguany només es disposa de fons comunitaris per a 15 dels 112 projectes presentats. La Jove Orquestra ha quedat fora.
“¿Per què s’ha de gastar diners en un àmbit condemnat a no generar beneficis?” Una bona pregunta retòrica que planteja Nuccio Ordine a La utilidad de lo inútil (Acantilado). Aquest breu i lúcid manifest alerta, precisament, de la tendència a marginar les activitats culturals i disciplines humanístiques per aquesta consideració d’inútils. I no només es pot comprovar per la minsa quantitat que s’hi dedica en els capítols pressupostaris públics i privats, també per l’escassa rellevància que tenen els temes culturals en l’agenda política. El debat d’orientació, celebrat el 4 i 5 de maig, n’és un bon exemple. Molts i molts minuts dedicats a economia i finançament, i una única menció de la cultura, dedicada a l’apartat museístic del país. Cert que val més això que no res. Però sembla massa poc.
Jo per si de cas continuaré reivindicant, com proposa Ordine, la rellevància dels coneixements i les passions inútils que provenen de la cultura. No només ens defineix com a éssers humans, estic convençuda que també ens fa millors persones: “El fet de ser immune a tota aspiració al benefici podria constituir, per si mateix, una forma de resistència als egoismes del present, un antídot contra la barbàrie de l’útil que ha arribat inclús a corrompre les nostres relacions socials i els nostres afectes més íntims.”