Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Carme Soler Castellà

Carme Soler Castellà

Historiadora de l’art

 

 

La resplendor de l’art




Fa molts segles l’art va ser un símbol molt potent de poder, cultura i refinament en mans de molt pocs. Gradualment, les societats van anar evolucionant i amb els canvis van aparèixer nous actors, que moguts per la intel·lectualitat i la prosperitat econòmica van convertir l’art en el seu aparador.
Els diferents components de rellevància de l’art en les persones i en la humanitat en general es poden discutir, però no es qüestionen, i sobretot en les societats contemporànies. Aquest estatus d’intocable i de símbol inequívoc de poder, cultura i refinament li ha atorgat des del segle passat un nou poder: l’econòmic.
L’economista alemany Magnus Resch, fundador del banc de dades Larry’s List ha elaborat el primer informe global sobre el col·leccionisme en art contemporani.
Les xifres impressionen.
Magnus Resch defineix el col·leccionista com aquell que té com a mínim un milió de dòlars, és comprador actiu i adquireix un nombre significatiu d’obres. Actualment, hi ha entre 8 i 10 milions de col·leccionistes. D’aquests el 38% són europeus, el 28% nord-americans, el 18% d’Àsia i el 8% d’Amèrica Llatina. El 50% de col·leccionistes de la base de dades de Larry’s List posseeix més de 500 obres d’art i el 30% més de mil.
Més enllà d’aquesta llista anem a veure més dades econòmiques.
Les grans cases de subhastes van facturar el 2019 més de 500.000 milions de dòlars, el 17 de juny Patrick Drahi va adquirir el 61% de les accions de Sotheby’s per 3.140 milions d’Euros. I amb la pandèmia ha arribat la venda online amb xifres estratosfèriques.
Seguim...
Beatriz Plaza realitza un estudi sobre l’impacte econòmic dels museus en les ciutats on s’ubiquen. M’aturo per afinitat amb el Guggenheim de Bilbao que el 2006 va generar 740.904 pernoctacions i va crear entre 900 i 1.200 llocs de treball a temps complet, directes o indirectes i afegeix. “En conseqüència estem parlant d’un nou lloc de treball per cada 100 turistes”. El Museu del Prado va generar el 2018 uns guanys de 745 milions d’euros a l’economia espanyola o l’impacte econòmic de Màlaga va pujar el 2018 a més de 547 milions.
Tot i les xifres, l’art té i manté resplendor humà i social de primer ordre. Així ho han entès moltes empreses i bancs que s’han afanyat a obrir fundacions i museus d’art amb una finalitat social i artística (tot i que l’art representa actius molt importants). La impecable Fondation Cartier per l’Art Contemporani, dedicada a la promoció artística i com a exemple innovador de mecenatge empresarial a França o la Fundació corporativa d’Hermes, que en paraules del seu director, Olivier Fournier, “a través del treball autèntic i exigent, atent al món que ens envolta, la Fundació Corporativa Hermès conrea el jardí de la diversitat i explora moltes àrees al voltant del coneixement artesanal i creatiu”. O la Getty Foundation, la Deste Foundation for Contemporary Art, la Fundació Telefónica i un llarg llistat més.
Com he dit al principi, els diferents components de rellevància de l’art en les persones i en la humanitat en general es poden discutir, però no es qüestiona la seva importància en la societat contemporània. I per ordre diria: impacte i riquesa individual i col·lectiva, impacte social i impacte econòmic: la resplendor de l’art.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic