La revolució del joc

El 8 de desembre del 1880 una revolta sacseja tot el país. Les concessions per construir balnearis i casinos són refusades una rere l’altra per les autoritats i fan desaparèixer els somnis de prosperitat d’una població que pateix la manca de feina i es veu obligada a marxar del país. Un grup d’homes, sembla ser instigats per les companyies foranes que volen la concessió del joc, assalta la Casa de la Vall on destitueixen el Consell General per crear un Consell Revolucionari.
La situació empitjora i el 21 de febrer del 1881, els delegats de la Mitra i de França emeten un escrit per als andorrans. Consideren els esdeveniments com a teatre i creuen convenient aplicar la influència saludable de la seva força suprema per restablir la pau tan greument trasbalsada i mantenir l’ordre moral i material, que és una de les primeres necessitats d’un poble.
Els coprínceps han demanat als seus delegats que estudiïn la qüestió d’Andorra i per això volen fer sentir la seva veu, per trobar solucions. Critiquen les influències estrangeres que tenen mòbils egoistes i són els causants del malestar existent a les valls. Els andorrans són gent de bona fe i els han emmirallat amb la promesa de riqueses que poden obtenir amb establiments de joc que la religió i la moral condemnen per la qual cosa tenen el gran deure de prohibir el joc amb totes les seves forces.
Tot i així, insisteixen que no tenen la voluntat de frenar el desenvolupament de les riqueses del país, ans al contrari, però tot progrés s’ha d’emmarcar dins de la legitimitat.
La profunda divisió que ha causat la revolució, si es perllonga en el temps, causarà uns estralls nefastos. L’anarquia farà acte de presència i posarà en perill les fonts de riquesa del poble andorrà que perdrà tot allò que estima. S’ha de convocar eleccions generals per tal d’elegir els representants que tornin a portar la pau i mereixin la seva confiança.
Així doncs, els delegats proposen eleccions per al 7 de març, es mantenen les decisions econòmiques i administraves, es prohibeixen les cases de joc, no s’acceptarà cap demanda de concessió de construcció de carreteres, tren, establiments termals o explotació de mines sense l’assentiment dels coprínceps. El joc sempre hi serà prohibit. Afegeixen l’amnistia general per a tots els fets declarats com a delictes polítics des del 8 de desembre fins a aquesta declaració. A més, el copríncep francès es reserva el dret d’exigir reparacions per les ofenses fetes al seu veguer.
Els delegats posen èmfasi en què aquests acords els convenceran que els coprínceps només tenen el desig d’assolir la felicitat dels andorrans amb el ferm propòsit que hi regni la veritable moral i sobretot que mereixen la seva protecció paternal i sobirana. Esperen que la població, moguda pels sentiments de justícia i equitat, posi fi a la crisi.
L’escrit no va tenir la resposta desitjada, ja que la revolució encara va durar uns mesos més...