La revolució dels ‘petits’

Sisè triomf de la història en 22 anys i la tercera victòria en un any. La selecció es va imposar en un amistós contra Liechtenstein amb un gol de Marc Rebés. Ell ja ha marcat en dues de les sis victòries de la selecció. En aquest últim any, el combinat dirigit per Koldo s’ha tret de sobre l’etiqueta d’equip derrotista i moltes vegades golejat, és a dir, el rival al que tothom es volia enfrontar. Ara ja saben quin és el camí per guanyar partits. Una selecció que també acaba de descobrir aquest camí és Gibraltar després de 30 partits va assolir la seva segona victòria. La revolució dels petits? Podria ser. Les seleccions grans continuen sent potents, però les petites des de fa temps s’apropen més les mitjanes i és ben extrany, sobretot, en el cas d’Andorra. Té només un jugador professional, alguns –molt pocs– estan entre el semiprofessionalisme i l’amateurisme i la grandíssima majoria combina el futbol amb una feina. Només Marc Vales, que juga a Finlàndia, pot dir que viu del futbol. A més a més, la Lliga compta amb moltíssims jugadors forans i s’entrena quan s’entrena i més a l’hivern, és a dir, no hi ha entrenaments de nivell per les circumstàncies. Mentrestant, l’FC Andorra, el club que més jugadors aporta, està a primera... catalana!. Els seus problemes econòmics, arrossegats de juntes anteriors, no li afecten a nivell esportiu i amb molts jugadors del país estan fent una feina per admirar i amb entrenaments de qualitat –tot i les dificultats–. Sigui com sigui els internacionals entrenen més que abans. Físicament són més forts i es nota. Quan un treballa a tocar del professionalisme està a prop d’assolir resultats. Tot suma, però s’ha de continuar aspirant a millorar perquè en l’esport no es pot viure del passat.