La revolució a la República d’Andorra

Benvolguts lectors, no us espanteu pel títol d’aquesta columna. Ni ha esclatat una revolució a casa nostra ni ens hem convertit en una república! El títol fa al·lusió a un conegut gravat titulat La revolution dans la République d’Andorre, que va ser publicat al setmanari francès L’Illustration. Journal universel el 12 de març del 1881. Aquest important setmanari, que es va publicar entre el 1843 i el 1944, estava inspirat en The Illustrated London News i tenia la seva redacció al carrer de Saint-Georges, al 9è districte de París. En el seu segle d’història va omplir més de 180.000 pàgines de notícies, on el nostre petit Principat també va tenir el seu merescut espai.
El gravat en qüestió fa referència a “le pillage de Canillo par les forces du Gouvernement insurrectionnel, après la prise du village”. Sí, com ho llegiu: un saqueig en tota regla! I acaba de fer exactament 140 anys d’aquest incident. Una veritable obra d’art que testimonia un capítol no tan llunyà de la nostra història.
Al centre del gravat es veu a cavall el líder dels rebels insurrectes portant a l’esquena un trabuc amb un seguici de rebels amb estendard o bandera on no falten trabucs enlairats i baionetes... Al primer terme es veu l’acte principal del saqueig: tombar una bota de bon vi i buidar-la omplint porrons i cassoles de fang. A l’esquerra un mossèn amb capell romà que s’escapa al crit de cames ajudeu-me! A la dreta un insurrecte que no perd el temps i enlaire el porró per fer un traguet de vi enmig de la revolta...
Tota una escena costumista d’un Canillo saquejat i revoltat ara fa 140 anys. L’autor de la xilografia, tècnica que consisteix a tallar la imatge desitjada en un tac de fusta, generalment de boix, per després entintar la peça en relleu i gravar-la en un suport, és el pintor i il·lustrador suís Louis Dunki (1856-1915). Dunki fou deixeble Barthélemy Menn (1815-1893), un dels renovadors de la pintura suïssa, del nord-americà Ernest Lee Major (1864–1950) i de l’il·lustrador Gustave Roux (1828-1885). Va ajudar el gran pintor Édouard Castres (1838-1902) en la seva monumental pintura panoràmica circular de 40 metres que representa la rendició de l’exèrcit del general Bourbaki i que avui es pot veure al Cantó de Lucerna (Suïssa).
Tot un honor per als andorrans (insurrectes o no) que un artista suís tan il·lustre volgués immortalitzar aquest capítol de la qüestió d’Andorra, la revolució que va començar l’any 1881 on jornalers, petits propietaris i cabalers es van armar i amb el suport de les companyies de joc van organitzar un moviment contestatari que va fer caure el Consell General vigent substituint-lo per un altre: el Consell Revolucionari Provisional. Eren altres temps, eren altres andorrans. Aleshores es lluitava per ser amos del nostre destí. Ara hem de demanar permís a Europa per respirar. Quina paradoxa! Però com deia l’escriptor italià Giovanni Papini, el destí no regna sense la complicitat secreta de l’instint i de la voluntat.