Un partit i la Lliga ACB arriba al seu final. Una final. Encara que a l’entrenador no li agradi definir els partits d’aquesta manera. Ara sí que és caixa o faixa. Guanyar o esperar que els altres no ho facin i la permanència a la màxima competició del bàsquet espanyol serà un fet. Això sí, una temporada on la planificació esportiva va deixar molts dubtes des de l’inici. Joan Plaza, entrenador en l’inici de curs, ja va avisar que ell treballaria amb el que tingués, però tampoc els va saber valorar ni va confiar en ells. El mes de desembre ja es va encarregar Gorka Aixàs, el president, d’obrir la porta a dos jugadors, i aquests no van ni sortir. Joan Plaza va anar al carrer, i després va fitxar pel Casademont Saragossa i també el van destituir. A l’experimentat tècnic barceloní ja no li val tot el seu palmarès d’entrenador. Es va apostar per Žan Tabak i el MoraBanc arriba viu a l’última jornada. Per tant, ara sí que sí. No hi ha més opcions. Que tothom oblidi la mala planificació esportiva i que s’uneixi per imposar-se a l’última jornada al Barça, que lluita per obtenir la millor posició possible per disputar el play-off pel títol. Contra el Lleida molts jugadors van fer un pas endavant. Especialment, Kuric. Per això mateix es va fitxar l’escorta nord-americà. Per ser una peça important i no per ser un més en la rotació. Ara jugarà contra un dels seus exequips ACB i en joc hi ha la continuïtat a la coneguda com la millor lliga d’Europa. I després ja tocarà fer autocrítica si algú vol fer-la. El pressupost no és el més baix de la competició, ni tampoc per estar entre els vuit primers, però cal saber administrar i encertar les incorporacions, les renovacions i les baixes. No hi ha més. A més a més, l’afició es mereix gaudir i enguany ha tornat a complir. Com sempre.
