La Setmana Santa, abans

Quaranta dies després de Quaresma arriba la Setmana Santa i amb ella la Pasqua de Resurrecció. Com vivien els nostres padrins en un passat no tan llunyà aquells dies? Eren dies de recolliment interior que servien per purificar el cos i l’ànima, dies en el que el ball i el joc i qualsevol divertiment eren prohibits. Els divendres eren dies d’abstinència de menjar carn (en especial el Divendres Sant que també ho era de dejú) i només podien menjar-ne els més vells i els malalts, així com tots aquells que disposessin d’una butlla o llicència especial que els dispensés d’aquest precepte, fins i tot en moltes ocasions era el mateix Comú que les comprava per tal d’alleugerir a la població.
La Setmana Santa començava amb la Missa de Rams i acabava el Dilluns de Pasqua. El dia del Ram se celebra l’entrada triomfal de Crist a Jerusalem amb la benedicció de branques i rams de llorer. Aquestes mateixes branques es posaven en balcons i portes de les cases com a símbol de protecció. La mestressa de casa guardava en un lloc secret a un armari de la cuina, un grapadet de fulles del llorer beneit d’aquest dia, per tal d’ajudar a guarir possibles malalties tot cuinant amb elles quan era necessari.
A mitja setmana el poble assistia als oficis de Dijous Sant. L’Església celebra la institució de l’Eucaristia mitjançant el Sant Sopar. Una vegada acabada la celebració, es despullava l’altar i es cobrien totes les imatges amb un vel negre. Es deixava el Sagrari obert i es transportaven les Sagrades Formes fins al Tabernacle del Monument. L’església restava completament a les fosques, a excepció del Monument, que quedava sempre acompanyat amb feligresos devots que cremaven espelmes.
Les campanes, en senyal de dol per la mort de Jesucrist, restaven mudes fins al Dissabte de Glòria quan tornaven a repicar joioses anunciant la Resurrecció de Jesús. En lloc de campanes per poder avisar de les celebracions, la canalla del poble passaven amb palitroques i garraus, també coneguts com a matraques, uns senzills instruments de fusta que al fer-los girar fan una sonoritat molt característica, tot cridant: “Homes i dones, als auficis”!
Divendres Sant començava de bon matí amb les catorze estacions del Via Crucis. Acompanyava al pas de la Creu la Dolorosa, abillada d’estricte dol i amb un cor traspassat per set espases. En moltes parròquies es feia una professó, els homes d’un costat portant el Sant Crist i les dones portant el pas de la Verge dels Dolors. A la tarda, a les tres en punt, tenia lloc la lectura i cant de la Passió i l’Ofici de Tenebres. Aquest ofici consistia a recitar catorze psalms i tenint sobre un canelobre el mateix nombre d’espelmes, que anaven apagant a la finalització de cadascun d’ells, tot deixant d’aquesta manera l’església completament a les fosques. Una vegada s’acabava el darrer salm conegut com “el del Miserere”, era el moment que tothom esperava per tal de fer el màxim de soroll possible i amb ell, una polseguera considerable, que feien els assistents tot picant de peus i mans, fins i tot sobre els bancs i també fent sonar matraques, garraus i qualsevol estri que tinguessin a mà, en record del terratrèmol que va seguir la mort de Crist, tot procurant fer el màxim soroll possible en venjança vers els jueus per la mort de Jesús.
El diumenge s’anava a missa de Pasqua, tothom estava alegre i content, per fi es podia cantar, ballar i inclús festejar, també es cantaven les alegres caramelles que refilaven per tot el poble. Des de la tarda del Dijous Sant i fins a la del Dissabte de Glòria, les mestresses de casa tenien prohibit d’escombrar, cuinar, ni fer cap altra feina de la casa, ni tan sols els llits, ja que creien que les puces sortien del seu cau i marxaven de la casa en aquests dies. I si no era així, després d’assistir a la missa de Resurrecció, portaven cap a casa aigua beneïda i l’aspergien mentre escombraven per tota la casa tot recitant amb fe i alegria: “Xinxe, xinxe, surt del forat, que Nostre Sinyor ha ressuscitat”.
Bona Pasqua!