Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Robert Lizarte

Robert Lizarte

Divulgador històric i campaner

 

 

La Setmana Santa, abans (I)




La Setmana Santa era el final de 40 dies de Quaresma: dies de recolliment interior, dies per purificar el cos i l’ànima, dies de reflexió profunda. En un passat no tan llunyà, no es podia anar a la taverna a jugar a cartes, ni escoltar música o ballar els diumenges (només per Sant Josep es donava certa llicència) i els divendres eren dies d’abstinència de menjar carn. El Divendres Sant també ho era de dejú i només podien menjar-ne els més vells i els malalts, així com tots aquells que disposessin d’una butlla o llicència especial que els dispensés d’aquest precepte. Fins i tot, en moltes ocasions (com és el cas de Canillo) era el mateix Comú que les comprava per tal d’alleugerir una mica tota la població.
La Setmana Santa començava amb la Missa de Rams o més actualment “dia de la palma” tot celebrant la triomfal entrada de Crist a Jerusalem amb la benedicció de branques i rams de llorer. Aquestes mateixes branques es posaven en balcons i portes de les cases com a símbol de protecció divina. La mestressa de casa, que sempre els tenia amb molta cura, guardava en un lloc ben secret a un armari de la cuina, un grapadet de fulles del llorer beneit d’aquell dia, per tal d’ajudar a prevenir i guarir possibles malalties dels de casa tot cuinant amb elles.
Aquestes mateixes branques també servien (i com a últim recurs) per cremar a la llar de foc els dies de tempesta i pedregades. Com que estaven beneïdes, hom creia que espantaven les bruixes i dimonis que estaven a darrere de pedregades i grans tempestes, ja que tot cremant-les, la seva flaire anava pujant i arribava fins al cel, desagradant de tal manera aquests éssers causants d’aquells mals que no els quedava una altra que fugir cames ajudeu-me!
Seguidament del Diumenge de Rams, el poble assistia als oficis de Dijous Sant. L’Església celebra la institució de l’Eucaristia mitjançant el Sant Sopar. Una vegada acabada la celebració, es despulla l’altar i es cobreixen imatges amb un vel morat o negre. Es deixa el Sagrari obert i es transporten les formes fins al Tabernacle del Monument. L’església resta completament a les fosques, a excepció del Monument, que quedava sempre acompanyat amb feligresos devots, espelmes i candeles.
Les campanes, en senyal de dol per la mort de Jesucrist, resten mudes fins al Dissabte de Glòria que tornaran a repicar joioses la Resurrecció del Crist. En lloc de campanes per poder avisar de les celebracions que es duien a terme, la canalla del poble passaven amunt i avall amb “palitroques i carraus”, també coneguts com a matraques, uns senzills instruments de fusta que en fer-los girar fan una sonoritat molt característica. Anaven cridant (recollit a Canillo) “homes i dones als aufisis, aquest es el primer toc”, repetint la cantarella en dues ocasions més; començant per la part del poble més allunyada de l’església i acabant just a la porta de la mateixa. Del silenci de les campanes també hi havia algú que en feia dejú, és a dir, si en aquella casa s’havia fet una promesa en particular, dejunaven des de la darrera batallada de la campana del Dijous Sant, fins a la primera de Dissabte de Glòria, ingerint aigua i res més. D’això se’n deia fer el dejuni de les campanes.
Divendres Sant començava de bon matí amb les 14 estacions del Via Crucis o Camí de la Creu que feu Jesús cap al Calvari. Si feia bon temps es feia a fora, si no, a dins del temple (les 14 creuetes que hi han repartides pels murs feien aquesta funció tot marcant les estacions). Acompanyava al pas de la Creu la Mare de Déu dels Dolors o “Dolorosa”, abillada d’estricte dol i amb un cor traspassat per set espases. En moltes parròquies es feia una professó o dues (pel Via Crucis i/o del Silenci) els homes d’un costat tot portant el Sant Crist de l’església i les dones portant a les seves espatlles, el pas de la Verge dels Dolors.
Molts padrins recordaven que quan eren petits havien vist els “armats”, o homes caracteritzats com a soldats romans que obrien les professons. Acabat el camí de la Creu, es resava el Rosari i es deixaven a l’altar descobert, per a veneració pública, a la Mare de Déu i a la Creu mentre s’entonaven pels cantadors “les Cobles dels Dolors” on es rememoraven els set dolors o espases que traspassen el cor d’una Mare desconsolada que veu com executen públicament al seu fill. A la tarda, a les tres, tenia lloc la lectura i cant de la Passió. Acabada aquesta, es feien els oficis de Tenebres i es mataven els jueus.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte