Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Robert Lizarte

Robert Lizarte

Divulgador històric i campaner

 

 

La Setmana Santa, abans (i II)




L’ofici de Tenebres consistia a recitar (des d’un altar secundari o des del cor de l’església) catorze salms i tenint sobre l’ara, el mateix nombre d’espelmes, anant-les apagant a la finalització de cadascun, tot deixant l’església a les fosques i arribant ara el moment més esperat sobretot pel jovent, el moment del darrer salm conegut com el “del Miserere”

Aquí tota l’església produïa un fort soroll, ja que tots els fidels assistents procuraven picar de peus i mans, fins i tot sobre els bancs amb carraus, matraques i qualsevol estri que tinguessin a mà, en record del terratrèmol que va seguir la mort de Crist, tot procurant fer el màxim soroll en “venjança” per la mort de Jesús. Aquesta tradició sembla que cessà cap als anys 60 del segle XX. Per altres cultures no cristianes, les matraques toquen rítmicament amb la intenció d’espantar les bruixes i els mals esperits. Es creu que la tradició cristiana hauria adaptat aquesta creença tot posant nom i cognoms als mals esperits: els jueus, a qui culpaven d’haver permès la mort de Jesús a la creu.

Dissabte era el dia de Glòria o de Resurrecció, les campanes que ja havien “tornat de Roma”, repicaven joioses anunciant als Quatre vents la Resurrecció de Jesucrist. Es diu que “tornaven de Roma”, ja que hom creia que durant aquests dos dies de silenci i dol marxaven a Roma per tal de ser beneïdes pel Papa en persona, tot tornant cofoies, amb llaminadures i ous de xocolata que anaven escampant pel poble i rodalies, i que la canalla buscava amb impaciència el diumenge de Pasqua. La missa de dissabte se la coneix com Vetlla Pasqual i és una de les més boniques de l’any, ja que intervenen diversos elements com el foc i l’aigua i és d’un gran simbolisme. També es desmuntava el Monument i les dones se’n duien cap a casa amb molta devoció i respecte, les candeles que havien cremat durant les nits del Dijous i Divendres Sant, tot fent companyia al Santíssim. Aquestes espelmes eren sagrades. Igual que les espelmes del dia de la Candelera, només s’encendran a partir d’ara, si a la casa hi ha algun malalt o moribund, o si bé es vol demanar un gran favor o la intercessió especial de la Mare de Déu de Meritxell.

El diumenge s’anava a missa de Pasqua, tothom estava alegre i content, per fi es podia ballar, cantar i inclús festejar. Es cantaven les alegres caramelles que refilaven per tot el poble per part del jovent, al compàs d’instruments casolans, algun acordió diatònic i algun violí. La ballesta amb la cistella engalanada amb cintes de mil colors, baixava dels balcons ben plena d’ous i alguna pesseta o franc. És a partir d’aquests dies de Pasqua que normalment començava el bon temps i les gallines ponien més i es jugaven els ous. Aquest era un joc en el qual tothom prenia part i que consistia que es trobaven dues persones i el primer a dir: “Pasqua florida, Pasqua arribada, bona Pasqua i ous, els ous són meus, ja te’ls he guanyat” havia de donar a l’altre els ous que duia a la cistella.

Diumenge a la tarda o dilluns, depenent de l’any, el mossèn anava casa per casa a beneir edifici, animals i habitants. Aquesta tradició se la coneix pel “Salipàs”, “Salpàs” o més modernament “Sal i ous”, el mossèn beneïa amb sal i aigua la porta de la casa tot recitant una oració al temps que fa tres creuetes (amb sal grossa i aigua) a les fustes de la llinda de la porta. Els seus habitants li oferien a canvi uns ous, tot convidant-lo a entrar i a seure una estona amb ells, compartint plegats una mica del poc moscatell o ratassia que hi havia, menjant també un tall de deliciosa coca que feien les mestresses amb un ou al mig com a decoració, durant la tarda o vespre del dissabte. L’antecessora de l’actual “mona”.

Des de la tarda del Dijous Sant i fins a la del Dissabte de Glòria, les mestresses de casa tenien prohibit d’escombrar, cuinar, ni fer cap altra feina de la casa, ni tan sols els llits, ja que creien que les puces i formigues i d’altres insectes domèstics sortien del seu cau i marxaven de la casa en aquests dies.

I si no era així, després d’assistir a la missa de Resurrecció, portaven (en una petita ampolleta molt preuada) cap a casa aigua beneïda i l’aspergien mentre escombraven per tota la casa tot recitant amb fe i alegria: “Xinxe, xinxe surt del forat, que Nostre Sinyor ha ressuscitat”

Acabada la Pasqua començava un altre cicle, el cicle Pasqual que acabarà per la segona Pasqua o Pasqua Granada, que se celebra 50 dies després amb Pentecosta.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic