El poble ha triat i els resultats no deixen una majoria clara. Entra a l’escenari l’espectacle de pactes, acords i promeses entre forces polítiques. Les que han tingut més vots amb les que no n’han tingut tants. Però el calendari ha fet que aquesta olla que està cuinant-se coincideixi amb Setmana Santa. D’ella en traurem el menú per a la propera legislatura. Els ingredients de qui ens governarà i qui ens legislarà. Els partits, les sigles, els colors hauran de sacrificar-se i morir crucificats per fer tot un procés de purificació i posterior resurrecció. Una nova vida per als pròxims quatre anys amb un interès comú que és el poble andorrà. Si no és així, si no moren i continuen lluitant per sobreviure interposant els interessos personals i de partit per sobre de l’Estat, no farem neteja. Si democràcia és poder votar i poder triar qui volem que ens governi, també hauria de ser tenir dret a saber com està cuinant-se tot plegat. La presència d’un notari en aquestes reunions a dos bandes, i pot ser a tres, ens aportaria unes actes testimonials per saber ben bé el que està coent-se. Volem saber si és un plat amb ingredients autòctons i sans o se n’està cuinant un altre d’interessos i promeses prefabricats. Aquesta cuina no hauria de tenir portes tancades i hauria d’estar oberta a tots els ciutadans. El secretisme que envolta aquests pactes és el que fomenta un cop més el desengany de la població. I després tothom es pregunta per què tanta abstenció. Els propers comicis comunals estan molt a prop i això ho haurien de tenir en compte els cuiners, perquè si aquell plat no t’ha agradat o no l’has paït bé, no el tornaràs a triar.