La Seu d’Urgell té en cartera mitja dotzena de grans equipaments que la ciutat hauria d’emprendre i acabar dins de la dècada actual. En la majoria dels casos es tracta de projectes que s’arrosseguen des de fa anys, però que no acaben de trobar el camí cap a la seva execució. De tots sis, l’únic que ja està en obres és el centre de salut mental que el Bisbat d’Urgell promou en una part del Seminari diocesà. De la resta de projectes, el més avançat sembla ser l’edifici de l’INEFC Pirineus. Al darrere hi han d’anar —no necessàriament per aquest ordre— la residència geriàtrica, l’hospital comarcal, el teatre-auditori i el polígon industrial al nord-oest de la trama urbana. No és pas poc. En conjunt, sumen un enorme repte polític i ciutadà que necessitarà molts recursos econòmics i d’una hàbil gestió per aconseguir-los. Ara com ara, tots els projectes esmentats semblen ser a l’agenda de l’alcalde Barrera.

Si la Seu vol guanyar en serveis, qualitat de vida i lideratge com a capital pirinenca, ha de disposar d’aquests equipaments sense més demora que l’estrictament necessària per complir amb els procediments administratius i els terminis que fixa la llei. Quan n’hagi completat la construcció, la Seu serà la ciutat que als urgellencs ens cal. Una ciutat de petites dimensions i tanmateix dotada dels serveis necessaris per viure-hi amb dignitat.

La Seu ha de poder donar un bon servei a les persones i, per fer-ho, li són imprescindibles equipaments públics com ara la residència geriàtrica, el nou hospital i el teatre-auditori. Parlem, per tant, de tres tipus de serveis: socials, sanitaris i culturals, tres eixos bàsics en el transcurs de la vida, tres drets de ciutadania.

Fa pocs dies es va adjudicar la redacció del projecte tècnic de la residència per a la gent gran, alhora que el departament de Drets Socials de la Generalitat expressava el seu compromís de finançar l’obra, juntament amb una aportació del govern de l’Estat. La previsió és que el 2026 es comenci a construir. Es tracta d’un equipament del tot necessari per a una comarca de vint mil habitants amb un elevat índex d’envelliment, el qual anirà en augment els anys a venir.

El nou hospital comarcal també és una llarga reivindicació de la societat urgellenca. L’històric Sant Hospital ha estat ampliat i reformat en diverses ocasions els darrers quaranta anys i ara mateix és objecte d’una àmplia remodelació de les seves dependències sociosanitàries, però ja no dona per més. Un hospital de nova planta permetrà acollir els serveis que l’actual centre no pot tenir. Les previsions apunten a l’horitzó de l’any 2029 com a data de l’entrada en servei del nou hospital.

El teatre-auditori és la gran demanda del sector cultural urgellenc. La mancança d’aquest equipament condiciona i limita la programació teatral de la Seu, que actualment recala en les sales del cinema Guiu, del col·legi La Salle i de Sant Domènec. Malgrat que la ciutat sempre ha tingut una gran tradició d’art dramàtic i que actualment té activa una escola de teatre, no ha aconseguit fins ara disposar d’un equipament adient per atendre la demanda.

Tots aquests projectes són de vital importància per a la Seu d’Urgell. Cada ciutadà deu tenir el seu ordre de preferències, però el fet cert és que hem arribat a un extrem en què tots, sense excepció, ens són urgents. És la Seu que queda per fer.