Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de andresluengo

Andrés Luengo

Periodista

 

 

La síndrome Radio Andorra




Radio Andorra s'ha erigit per dret propi en l’epítom de l’erràtica, capritxosa gestió demòcrata en matèria diguem-ne cultural, i d’aquesta passió tan nostra per la pedra nova. Toni Martí volia un gran equipament, a l’estil –glups– del CIAM escaldenc, i es va treure de la màniga el Museu de la Ràdio. Això era el 2012. Han passat sis anys, s’hi han enterrat milions d’euros, s’ha descartat el museu i precisament ara, en el temps afegit de la legislatura, improvisaran un destí per a l’històric edifici encampadà. La ministra Gelabert, de la seva banda, va començar el mandat amb la molt sensata voluntat de potenciar els museus existents abans de parlar de nous equipaments. Els fets han contradit tan prudents intencions, i la realitat és que deixarà el càrrec amb dos projectes en marxa, el museu de l’automòbil i el dels frescos. Per no parlar del Rosaleda i el Thyssen, per als quals no ha escatimat mitjans mentre els altres museuets es moren de pena. És aquesta dèria tan vella de deixar petja arquitectònica: si no pots aixecar una piràmide o un Gehry, doncs una caixa de sabates per al romànic nostrat. Però pedra, pedra. Mentrestant, Casa Rull tanca dos mesos perquè no es poden cobrir dues baixes, dues; es paralitza durant cinc anys la tramitació dels entorns de protecció; s’envia a l’últim calaix del despatx més remot el molest Nomenclàtor, el ministeri rellisca a Santa Coloma i al roc de les Bruixes, i s’inhibeix amb feridora indiferència de campanyes tan suculentes com el Fargo de Fontaneda i l’operació Peacock. Gelabert, en fi, ha confós el ministeri de Cultura amb el d’Arquitectura. No és la primera, d’acord, però potser és un luxe que ja no ens podem permetre.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte