Dimarts 30 de juny vam celebrar el dia del parlamentarisme. L’Enciclopèdia Catalana defineix el parlamentarisme com “un règim polític en el qual el parlament, elegit democràticament, és l’eix de la vida política i la principal font de poder”. A Andorra, el nostre parlament és el Consell General, que –segons la nostra constitució– “expressa la representació mixta i paritària de la població nacional i de les set parròquies, representa el poble Andorrà, exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de l’Estat i impulsa i controla l’acció política del Govern”. Així doncs, i en dues paraules, el Consell General representa la Sobirania Nacional. És el lloc en el qual els nostres Consellers Generals donen veu al poble d’Andorra.

És per això, i després de veure els intensos debats en les darreres sessions del Consell General, que m’agradaria aturar-me en la sobirania d’aquest. És cert que hem viscut mesos molt complicats, amb molta incertesa i amb molts nervis per part de majoria i Govern (potser si s’haguessin deixat ajudar pels grups de la minoria hauria estat més fàcil per a tothom). El que em preocupa, però, pel bé de la nostra democràcia, és la funció que se li atribueix al Consell General des del Govern i els grups de la majoria.

S’han pres el nostre Parlament com si fos el seu camp d’acció personal, sense prendre en consideració la veu ni l’opinió de l’oposició, que no oblidem que representen 11 dels 28 consellers.
 Caldria potser recordar que la funció del Consell és controlar l’acció de Govern i no al revés. Que les decisions s’han d’intentar consensuar i que els grups de la majoria no tenen la veritat absoluta, sinó que amb diàleg i amb acords s’ha de legislar per a tothom, i no només per a uns quants. S’ha pres el mal costum de pensar que des de la majoria tenir la veritat absoluta i de donar la sensació que si es debaten les seves opinions és simplement per “fer política” o “aprofitar-se” de la crisi de la Covid. En definitiva, o els donem la raó o som uns antipatriotes.
Us he de confessar que aquesta mena d’actitud em dol i em preocupa. Amb aquest tipus de discurs de la raó absoluta ens allunyem de la realitat de la funció del Consell General, que no és una altra que intentar arribar a consensos després de debatre entre els diversos grups presents i el mateix Govern escollit pel Consell General i a qui se li ha de donar explicacions.

Crec que hem de tornar a reveure quines són les funcions del Consell i no menys valorar-ho intentant que aquestes funcions se les reparteixin entre la majoria i el Govern, perquè aquesta no és la funció de Govern, sinó més aviat al contrari, és el Consell qui ha de controlar Govern i no Govern qui ha de controlar el Consell.
En definitiva, si de veritat des de la classe política volem demostrar la importància de la unitat com a país i com a societat, potser hem de començar a donar exemple escoltant i entenent que el debat no és buscar la discrepància per discrepar, sinó la voluntat de trobar entre tots la millor solució a uns problemes que ens afecten a tots i unes solucions consensuades que ens poden beneficiar a tots.
 
Conselleres i consellers, en la setmana del parlamentarisme, i en un moment com l’actual, el que tothom us demana és DIÀLEG.