La societat de la Crema

En el context de la recessió econòmica de la segona meitat del segle XIX, l’any 1882 es creava a Canillo la Mútua Unió de la Societat de la Crema, que consistia en una entitat asseguradora de caràcter mutual, sense ànim de lucre destinada a compensar els danys causats per incendis en cases i coberts de propietat privada, força freqüents degut a les estructures de fusta emprades en la construcció tradicional i a l’ús de llenya i teia, i amb un risc que va augmentar quan es van instal·lar les primeres línies de corrent elèctric. En ella el capital provenia de les aportacions dels associats. El reglament es va aprovar l’any 1930 i avui en dia, amb petites modificacions, encara és vigent. A principis del segle XX aquesta iniciativa va ser seguida també a les parròquies d’Ordino i la Massana amb la creació d’entitats amb el mateix caràcter. 
El mecanisme emprat consistia que cada propietari establia el valor dels edificis que volia assegurar. Quan es produïa un incendi, cada casa associada havia d’aportar el percentatge corresponent a les seves edificacions assegurades. La Mútua no disposava d’un fons en efectiu, sinó d’un capital social, la valoració dels edificis era lliure, però cada propietari s’ajustava força a la realitat ja que falsejar la valoració a l’alça o baixa podia implicar haver de fer aportacions més quantioses, o al contrari cobrar per sota del valor en cas d’afectació d’un edifici. Si els danys causats pel foc comportaven una despesa superior a l’assegurada, només es pagava aquesta xifra. Així mateix, si el cost era quantiós la Societat es reservava el dret a pagar-lo en tres cops (cal tenir present que al món rural de la primera meitat del segle XX, hi havia una feble disponibilitat immediata de diner en efectiu). Si la reparació dels desperfectes ocasionats costava menys del que es tenia declarat, només es pagava la reparació. Si no hi havia cap incendi l’assegurança resultava gratuïta. És a dir la societat disposava d’un fons comú, però aquest no era en diner real, els socis només pagaven quan havien de col·laborar a cobrir les despeses produïdes per un sinistre. Això va donar una gran popularitat a la “crema”  i pràcticament totes les cases de la parròquia s’hi van inscriure. 
Un cop l’any se celebra una assemblea general, en l’actualitat dos diumenges abans de Carnaval. Aquest és el moment en què els socis poden fer modificacions en la valoració de les propietats assegurades o canvis de titular. És també quan es fa el nomenament dels càrrecs de l’entitat: els comissionats, recaptadors i secretaris. Els dos primers càrrecs eren nomenats per un any, mentre que els secretaris eren permanents.    
Els comissionats eren quatre i la seva principal funció consistia a presentar-se al lloc on s’havia produït un sinistre per avaluar els danys, i veure si aquests corresponien al capital assegurat o estaven per sobre o per sota; en aquesta tasca es podien fer ajudar per un expert extern. Un cop feta l’avaluació es calculava quina era la quantitat a aportar per cada soci en funció del que tenia assegurat, es redactaven els rebuts corresponents i els recaptadors eren els encarregats  de cobrar-los; eren tres, un pel poble de Canillo, un pels pobles de la ribera i Soldeu i un pel Forn, Prats i Meritxell. Els secretaris eren els custodis dels llibres d’actes i de capitals, dels quals hi ha hagut sempre un duplicat per evitar la seva possible destrucció.
Al llarg del temps el capital pel qual estaven assegurades les diferents propietats es va haver d’anar adaptant als canvis de valor de la pesseta i després al pas d’aquesta a l’euro. En l’actualitat la “Crema” encara existeix, tot i que a efectes pràctics la modernitat dels temps ha fet que les companyies d’assegurances n’han anat agafant el rol. L’any 2007 celebrava el seu 125 aniversari. Si us interessa el tema podeu trobar més informació al llibre La Mútua de la Unió de la Societat de la Crema de la Parròquia de Canillo. 125 anys de flama solidària (1882-2007), publicat per Antoni Calvo Armengol, Domènec Bascompte  (et alt.), a Canillo l’any 2007.