El 15 d'agost se celebra la Solemnitat de l'Assumpció de la Mare de Déu en cos i ànima al Cel, un dels quatre dogmes marians. El Catecisme de l'Església Catòlica afirma que l'Assumpció de la Verge Santíssima constitueix una participació singular en la resurrecció del seu Fill i una anticipació de la resurrecció dels altres cristians (CEC 966).
L'Assumpció de Maria en cos i ànima al Cel és un dogma de fe, definit pel papa Pius XII l'1 de novembre de 1950. Aquesta proclamació reafirma una creença sostinguda per la tradició cristiana des del segle V. El document de la declaració és la constitució apostòlica Munificentissimus Deus, que exposa: "Pronunciem, declarem i definim com a dogma de revelació divina que la Immaculada Mare de Déu, sempre Verge Maria, complert el curs de la seva vida terrenal, va ser assumpta en cos i ànima a la glòria celeste".
Els darrers anys de Maria a la terra són en part un misteri. La tradició sosté que va viure uns 24 anys després de la mort de Jesús i que va pujar al Cel cap als 72 anys. L'última menció de Maria a la Bíblia es troba als Fets dels Apòstols, quan acompanya els apòstols i deixebles que esperen la vinguda de l'Esperit Sant. D'altra banda, la referència literària més antiga sobre l'Assumpció es troba en el tractat apòcrif Obitu S. Dominae, escrit al segle IV.
Després de la Pentecosta, els apòstols es van dispersar per evangelitzar. És aleshores quan Maria acompanya Joan a Efes i hi roman amb ell fins al seu decés. Però, com van ser els darrers dies de Maria a la terra? Segons la tradició eclesial, el Senyor va enviar l'àngel Gabriel, per anunciar-li la seva Assumpció al Cel, i Ella va avisar els apòstols, que van venir a acomiadar-se’n i a rebre la seva benedicció. A tots ells els va oferir paraules de consol i esperança. L’apòstol Tomàs, però, no va arribar a temps i quan finalment es presentà ja l’havien sepultada. Aleshores demanà a Pere poder anar a la tomba per acomiadar-se'n. Quan hi arribaren, van percebre una fragància de flors i una música harmoniosa. En obrir el sepulcre, descobriren que el cos de la Mare de Déu ja no hi era, però sí una gran quantitat de flors. Jesucrist havia ressuscitat la seva Mare i l'havia portada al Cel.
On va ser assumpta al Cel? Algunes fonts afirmen que va morir a Efes, d'altres, que va tornar a Jerusalem i que hi va morir. A Efes hi ha un lloc de culte anomenat la Casa de la Mare de Déu, i a Jerusalem hi ha dues esglésies que recorden la seva mort i Assumpció. La primera a la muntanya Sió, és la basílica de la Dormició on es produí el trànsit; i la segona a Getsemaní, és la tomba des d’on, segons la tradició, Maria va ser elevada al Cel.
Com és la vida de Maria al Cel? La Mare de Déu és al Cel en perfecta unió amb Jesús, de manera que participa de la seva gràcia. Ja viu la vida de Déu i des del Cel, atén les necessitats de tots nosaltres. Durant la seva vida terrenal va tenir cura de tothom amb el seu amor maternal i des de la seva Assumpció al Cel, vetlla per tots i cadascun dels seus fills amb el poder que Déu li ha atorgat, participant de la seva omnipotència.
Quan mor Jesús, Maria esdevé mare i guia dels apòstols i deixebles. És el suport espiritual que els vetlla i els cuida. És l'enllaç amb Jesús. Ell, a la Creu en una de les seves darreres paraules, confia la seva mare a Joan i a aquest li atorga una mare. És en aquell moment que Maria es converteix en la Mare de tota la humanitat.
"Y por eso Ella, que quería llenarme y atraerme, que quería sintiera yo la dicha y gozo de tenerla por Madre, quiso ser asumida al cielo en cuerpo y alma, para poderme desde el cielo cuidar y amar como mi corazón deseaba ser amado y cuidado; para poder tratarme como Madre tal cual yo como hijo aún no glorificado ansío ser tratado" (La Virgen y el Corazón de Jesús, Padre Antonio Pacios).