Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Carles Sánchez

Carles Sánchez

Estudis Literaris

 

 

La via sublim




A l’anterior ocasió que vaig adreçar-me a vostès vaig parlar de com la producció artística i literària andorrana podia trobar un objecte comú en el tractament de la relació amb la natura. Vaig parlar de la muntanya i de la poesia que s’ha fet i es fa sobre ella, de La fuite, d’Isabelle Sandy, i de L’asfalt, d’Arnau Orobitg. Aquests dos poemes són una veritable crítica de la civilització. 
Aquest és només un dels camins que pren la literatura nostrada –o prop nostrada– en problematitzar la relació que mantenim amb l’entorn natural. Hi ha més vies. Avui em referiré a un camí usat per l’art produït des d’aquí. Potser hi ha qui pensi que qui sóc jo per parlar-ne. I l’hi reconec a qui m’ho retregui des del seu camp especialitzat –ja sigui a la pràctica o a la teoria. En tot cas, aquest és un article d’opinió, una ocasió que aprofito per assajar al voltant d’allò que veig, que estudio i que gaudeixo. Se’m podrà retreure, també, certa mania a voler posar etiquetes quan a allò del que parlo se l’hi suposaria una certa inefabilitat. Res més lluny de la realitat, les classificacions basteixen la nostra comprensió, no voler parlar-ne –o fer-ho sense referències comunes i de manera abstracta– sacralitza els objectes artístics i els treu fora de la nostra quotidianitat, la qual cosa és la millor forma d’acabar amb la seva vida. 
Sospito que existeix, entre d’altres, una categoria que funciona dins de la producció artística recent, una via pròpia dins certa corrent inspiradora. És la que anomeno la via sublim, un tractament estètic de la natura amb molta tradició i que neix a les beceroles del Romanticisme. El sublim és una percepció estètica nascuda del contrast –sempre a punt de perdre el control– entre la por visceral i la més intensa admiració de la bellesa. Neix de la contemplació de la natura quan els joves urbans de l’Alemanya de finals del XVIIIè començaren amb la fal·lera de l’excursionisme. La grandiositat d’una glacera mentre pedaços incommensurables de gel es desprenen tot just davant. Això és sublim. Generalment se li associa un valor filosòfic –fins i tot espiritual– que es resumeix en la fórmula de percebre l’infinit en allò finit. Aquest punt d’ebullició –que dura tan sols un instant– és el que es reconeix com a sublim. Etimològicament la paraula deriva del llatí: sub limes, per sota del límit, de la frontera. Una mica més enllà i tot trontolla i es desfà.    
En aquest sentit citaré dos exemples d’obres i artistes del que crec que poden ser signes d’un camí on el sentiment estètic sublim sigui preponderant. El primer és el de Francisco Sánchez, pintor, un dels tres artistes que viatjaren a Venècia en la primera edició que hi participà Andorra. Els seus paisatges fantàstic-realistes –per posar-hi un nom– són un bon exemple de sublim clàssic –la referència a Caspar David Friedrich la trobo ineludible. Si els recorden, de seguida hi veuran els mars en tempesta, els abismes i els congostos. Enormitat, una natura amenaçadora i terriblement precisa mercès el joc del blanc i el negre; i la llum, generadora d’atmosferes on el temps queda en suspens. L’infinit en allò finit. S’entén, oi?
El segon exemple treballa des del sublim contemporani, que en diré. Es tracta de la darrera contribució andorrana a Venècia, és el Murmuri, d’Eve Ariza. Tinc la sort de conèixer l’autora i feia temps que volia escriure sobre l’obra. Segur que ho recorden, 9.000 peces de fang des del negre fins el blanc treballades en la graduació de la pigmentació humana i disposades sobre els murs d’una estança. Nou mil boques, nou mil llavis i, en definitiva, nou mil veus. El món mateix que se’t presenta amb tots aquells bols al fons dels quals, miressis on miressis, hi havia la boca, la veu, el murmuri. Aquesta és la via sublim. Però n’hi ha d’altres, en seguiré parlant.  

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic