Fa uns dies Patrimoni Cultural d’Andorra va fer córrer per les xarxes un document essencial del qual pocs coneixen la transcendència. El Decret del 27 de març de 1806, signat per Napoleó avui fa exactament fa 220 anys i un mes. L’origen d’aquest Decret té diversos noms propis tant andorrans com francesos. 
Tot comença quan amb les premisses de la Revolució Francesa, les autoritats de Foix que representaven la Convenció, van rebutjar rebre el 22 d’agost de 1793 la quèstia que portava, seguint la tradició, la delegació andorrana. Els francesos la van qualificar d’impost feudal inapropiat i obsolet! Recordem que França havia abolit el 4 d’agost del 1789 tots els privilegis, fet pel qual rebre un impost feudal era del tot impensable.
Fos com fos, aquest incident major va fer que el Consell de la Terra s’inquietés i prengués por que el Copríncep episcopal diluís el Coprincipat dins d’una influència exclusivament hispànica, fent perdre la independència del país. Van ser anys difícils on tot comerç i intercanvi amb França es va aturar. Però, el 1801 el Consell de la Terra va decidir actuar i va demanar a Napoleó, que era al poder a França des de 1799, restaurar el Coprincipat. 
El primer pas va ser demanar als consellers Joan Poni d’Ordino i Anton Picart d’Encamp, que en tant que comissionats del Consell escrivissin a les autoritats de l’Arieja perquè tornessin a nomenar autoritats judicials a Andorra i que ratifiquessin els privilegis duaners de 1767. Però veient la tebiesa de les respostes franceses, dit Consell va fer un pas més i va nomenar una delegació encapçalada per Pere Antoni Rossell d'Ordino, amb Josep de Riba d’Ordino, Pere Mateu de Sant Julià de Lòria, representant de les parròquies baixes, i Antoni Moles de la parròquia d'Encamp perquè s’instal·lessin primer a Foix i després a París el temps que fos necessari. Usant de la diplomàcia de muntanya en estat pur, amb regals d’embotits i de formatges de muntanya a les autoritats de Foix.
Van ser necessaris cinc anys de passadissos i de paciència per reeixir la fita! Els consellers van haver de fer molta feina de passadís a Foix, que era el centre administratiu del departament de l'Arieja i d'on històricament venia el Veguer francès a Andorra. I allà, gràcies a la complicitat indispensable i preuada del prefecte de l'Arieja Benoit de Puydorat van poder ser escoltats.
Val a dir que la implicació en favor de la causa andorrana del prefecte Benoit de Puydorat va  ser fonamental. Indispensable. No és menys cert, que els andorrans van ser molt espavilats per convèncer Puydorat que la situació d'Andorra era un "caos" que només França podia arreglar.
Els consellers andorrans enviats a Foix van negociar. A més a més, amb les autoritats locals per restablir el comerç i les comunicacions, que estaven tallades per la incertesa política. El fet és que Puydorat va quedar tan convençut, que va escriure informes molt favorables a Napoleó, insistint en què restaurar el Coprincipat era una qüestió d'ordre i de prestigi per a l'Imperi. Sigui com sigui, la delegació andorrana va viatjar fins a París el 1806 per presentar una petició formal directament al govern de Napoleó.
I l'impensable es va produir! Les recomanacions de Puydorat i una mica de màgia van fer efecte. Napoleó, emperador des de 1804, conqueridor d'Europa, es va aturar un moment a mirar un mapa dels Pirineus, acceptant que aquelles valls mereixien seguir sent el que eren des dels Pariatges. I va restaurar els drets del cap de l’Estat francès a Andorra.
El Coprincipat tornava a tenir dos coprínceps. I va ser tot un encert, ja que pocs anys més tard, el 1812, Andorra, víctima col·lateral de la Guerra del Francès, va ser inclosa dins del departament del Segre! I si no arriba a haver dit decre tés molt possible que el nostre territori s’hagués inclòs per sempre més dins del territori espanyol. Napoleó va signar el 1806 un Decret sòlid i assentat, que sortosament no ha estat qüestionat per cap altre cap de l’Estat francès, ja fos rei, emperador, cap o president de la República. 
Benvingut de nou a l’altra casa seva, copríncep Macron.