La transformació de les xarxes

“Sincerament, no m’importa el que facin amb les meves dades si ha de servir per oferir-me millors productes i serveis”. Estic segur que vaig repetir vàries vegades aquesta frase 10 anys endarrere quan parlava amb els meus companys  sobre l’ús de les dades personals que feien les incipients xarxes socials. En aquell moment la majoria no teníem una opinió fonamentada sobre aquesta qüestió i, encara menys, sobre el potencial comercial i econòmic que els donava als propietaris i gestors d’aquestes xarxes. Realment no existia una sensibilització especial quant a l’ús que es feia de les nostres dades, i tampoc érem conscients de la gran quantitat de dades que es recollien. Una violació en tota regla de la nostra intimitat.
 Des de llavors la meva forma de veure-ho ha canviat sensiblement. M’he tornat molt més rigorós amb la informació que comparteixo, facilito únicament les dades que són estrictament necessàries, i faig tot el possible per navegar per internet de forma anònima. No soc l’únic que ho fa, cada cop hi ha molta més gent preocupada, més conscienciada. Els nombrosos escàndols, com per exemple el que va succeir en les eleccions americanes del 2016 quan es van vendre sense autorització milions de dades del perfil dels votants per poder influir en el seu vot, ens han obert els ulls i  han ajudat a accelerar la nostra preocupació. Tot i així, no és gens fàcil escapolir-te del control si vols ser un usuari actiu de les xarxes.
En el meu cas, també afegiria que les expectatives que tenia 10 anys endarrere no s’han complert. Se’ns van vendre els algoritmes utilitzats per les xarxes com a eines al nostre servei que ens ajudarien a navegar per internet de forma molt més eficient i personalitzada. Però la realitat ha estat una altra. Com a usuari, el meu sentiment és que aquests algoritmes només han facilitat que rebi un munt d’anuncis irrellevants, repetitius i la majoria dels cops allunyats dels meus gustos i interessos. Tampoc he trobat millora en els continguts on, amb l’única excepció de l’streaming, pocs serveis personalitzen la seva oferta per a cada usuari. Aquests anys m’han fet veure que l’estratègia dels propietaris de les xarxes només està enfocada a proveir de dades els que s’hi anuncien –els que paguen– i els usuaris només som matèria primera necessària per millorar la productivitat. 
Els models de negoci de les xarxes socials no han evolucionat pràcticament aquests anys. Continuen essent extraordinàriament simples, basats a vendre publicitat. L’esforç per dissenyar solucions i serveis es fa per als vertaders clients, els anunciants, que disposen de múltiples eines per segmentar, analitzar i conèixer molt millor els seus clients. En un segon terme –o millor dit, en darrer terme– queda l’experiència dels usuaris, de fet quan es pensa ens ells tot es redueix a aconseguir que passin el màxim temps possible connectats. Més temps implica visualitzar més anuncis, és a dir, més ingressos.  També viuen una realitat complicada els creadors de continguts. Necessiten les xarxes socials per connectar amb els seus seguidors, però aquestes no els ofereixen solucions perquè rebin ingressos directament d’ells. Acaben abocats al mateix model de negoci, percebre els seus ingressos dels anunciants. A més visualitzacions d’un contingut més anuncis col·locats i, en conseqüència, més ingressos. 
 Com està succeint amb molts negocis, les xarxes socials també hauran de reinventar-se. El que ha funcionat els darrers anys mostra signes d’esgotament. És difícil saber quin model de negoci s’acabarà imposant, però apostaria per les solucions que garanteixin que els usuaris tenen el control real sobre dades, i també per aquelles solucions que permeten una relació molt més directa entre els creadors de continguts i els fans.  
  Algunes empreses ja han iniciat aquest camí. Per exemple, Apple està treballant per incorporar serveis al seu programari que faciliten als usuaris poder controlar quina informació volen compartir, navegar de forma anònima o, fins i tot, protegir el correu electrònic del spam indiscriminat dels anunciats. I també haurem d’estar atents al que succeeix a Twitter, on el nou propietari vol introduir canvis importants a la plataforma deixant d’explotar massivament la publicitat i fent-la més atractiva per als creadors de continguts. 
 La conclusió és senzilla: per poder tenir èxit les xarxes socials hauran de posar l’experiència de l’usuari al centre de tot. Ni més ni menys que la mateixa recepta que ja apliquen moltes empreses d’altres sectors.