La transgressió del ‘Kama-Sutra’ com a motivació empresarial

Sembla impossible des d’un punt de vista actual pensar que al segle IV, a l’albada de l’alta edat mitjana a Europa, hi havia una moral restrictiva en tots els aspectes, i en major mesura sexualment, que aquestes restriccions van prevaldre al llarg de la fosca edat mitjana fins i tot en l’edat moderna i exagerades encara més en l’època victoriana i al llarg de l’època contemporània fins a finals del segle XX.
És encara més xocant pensar que tant a l’antiga Grècia com a l’imperi romà poc temps abans la moral sobre la sexualitat era infinitament més laxa i permissiva que la que imperava a l’antiga Europa. No obstant això, al mateix temps, a l’Índia de la dinastia Gupta, econòmicament i culturalment més desenvolupada que la dels pobles europeus en aquella època, la moral pel que fa a les relacions humanes era molt més oberta i això ho demostra un dels textos més controvertits i socialment transgressors des que es va traduir a l’anglès enmig de l’època victoriana per Sir Richard Burton:
El Kama-Sutra s’ha convertit en el text primitiu de la il·lustració sexual. Aquesta obra clàssica sànscrita ha estat traduïda als idiomes més importants del món, i avui als Estats Units per exemple pots trobar més d’un centenar de versions diferents del Kama-Sutra, que van des d’edicions erudites del text original del Kama-Sutra fins al pop-up i fins a La guia del complet idiota en el Kama-Sutra.
Fins al segle XIX el Kama-Sutra era pràcticament desconegut, fins i tot a la seva Índia natal. Gran part de la responsabilitat que el Kama-Sutra ha aportat al coneixement públic es deu a Sir Richard Francis Burton, que va ser qui va portar la traducció anglesa de l’obra a la impremta el 1883. La seva motivació va anar més enllà de l’interès d’un historiador per la cultura índia antiga. Volia que el Kama-Sutra fos llegit com una guia pràctica per a una vida sexual més sensible i satisfactòria. Va ser un dels diversos documents sànscrits i guies en llengua àrab sobre sexe que Burton va presentar als lectors anglesos, sent els altres el Ananga-Ranga (1885) i El jardí perfumat (1886). Un propòsit similar va ser la seva clara traducció i sense censura del llibre Les mil i una nits (1885).
Aquestes publicacions pretenien desafiar la censura victoriana de la literatura sexual explícita i la criminalització del comportament sexual desviat. L’actitud poc convencional de Burton envers la sexualitat es va unir a la seva carrera igualment poc convencional. Explorador i etnògraf, poeta i escriptor poliglota, soldat, cònsol i reporter de viatges, aquest home immensament talentós va néixer a Anglaterra el 1820, però va passar la major part de la seva vida a l’estranger. Les seves funcions i viatges el van portar al sud d’Àsia, a l’Àfrica Oriental, a l’Est, a l’Àfrica Occidental, a l’Amèrica del Nord, l’Amèrica del Sud i fins i tot a Islàndia. Es va trobar amb cultures molt més obertes sobre sexualitat que la seva i va conèixer pràctiques exòtiques com ara la poligàmia, concubinat, circumcisió femenina i prostitució masculina. Va adquirir un interès permanent i entusiasta per les varietats del desig humà i expressió sexual, al mateix temps, va evolucionar cada vegada més frustrat per la pedanteria i puritanisme de la seva pròpia societat.
En l’última dècada de la seva vida, Burton va llançar un assalt directe als punts forts de la moralitat, va començar a col·laborar amb l’hindú F. Arbuthnot per publicar en privat traduccions a l’anglès del Kama-Sutra i l’Ananga-Ranga, la traducció real d’aquestes obres, originalment escrites en sànscrit, va ser duta a terme per diversos acadèmics indis contractats per Arbuthnot, mentre Burton polia la prosa anglesa, les introduccions i supervisava la seva impressió i comercialització. Per evitar la persecució de publicacions obscenes per llei, va vendre els llibres per subscripció i els va enviar per correu, a través d’una organització fictícia, la Kama Shastra Society, així com un lloc fictici de publicació, Cosmopoli, mantenint el seu nom i el d’Arbuthnot com a mers títols de pàgina.
Paradoxalment, en ple segle XXI, ara farà deu anys que em vaig disposar a fer una edició de luxe d’un Kama-Sutra original persa del segle XVI, produït en un taller artesà d’una cort principesca que va caure a les meves mans com a conseqüència de la revolució islàmica de l’Iran, cap a la fi de 1979. I dic paradoxalment perquè en vaig editar sis-cents exemplars, dels quals un centenar eren estampats en or pur i es venien a 10.000 euros la unitat i en pocs mesos es varen vendre tots. Serà el misticisme de l’eròtica o bé, qui sap si l’eròtica del misticisme, que va fer que aquest llibre transgressor em portés els primers beneficis del que després ha estat l’aventura constant d’engegar més i més projectes editorials, cadascun més complex i ambiciós, de com la transgressió et pot portar a estímuls empresarials per la diferenciació sobre el que ja existeix, com tornem tan i tan sovint a la innovació com a element de creació de valor, fins i tot en sectors tan tradicionals com és l’editorial, tot i que fins al meu darrer projecte editorial internacional ja ens l’han classificat com a projecte artech per les institucions culturals i financeres internacionals.
Poc s’imaginava MallanganaWatsyayana, autor primer del Kama-Sutra,  quan al segle IV a l’Índia en total ascetisme i castedat escrivia i il·lustrava la seva obra magna, que generaria tanta controvèrsia en època victoriana i que seria la gran motivació d’un emprenedor del segle XXI a engegar ambiciosos projectes artech.