La tristesa viu a les Canals

Al carrer de les Canals hi tenia el xalet Gil Vidal, actor de trajectòria pintoresca de qui l’últim que sabem és que havia cedit el fons documental a l’Arxiu Nacional. Això era el 2016. Després, el silenci. Avui tindria 88 anys. Ha mort? Deu fer-ne quinze, o més, el vam entrevistar amb el meu amic Xavi per a la desapareguda revista Informacions. Cortesia de William Danjon, que sempre ens obria portes com aquesta. Vidal conservava en la vellesa l’elegància del galán que havia sigut als 50 i 60: va rodar amb Silvana Magnani (Le magot de Josefa), amb Dalida (L’or des pharaons), amb Anna Karina (Sherezade) i amb qui ell, que havia conegut dones bellíssimes, considerava la més bella de totes: Agnès Laurent (Péché de jeunesse). Potser sí. El xalet, al costat de l’ambaixada francesa, es deia Les clefs d’or, per la pel·lícula que el 1956 havia llançat la seva carrera cinematogràfica. S’hi deixava caure de camí cap a la Costa Daurada –tenia casa a Miami Platja: Cinerama, es deia– i hi havia acumulat andròmines d’una altra època. Tot tenia un aire decadent, quasi terminal, com corresponia a la vella glòria que era. Als 70 la seva carrera va fer un gir i es va prodigar a les pel·lícules del destape espanyol. El meu amic Climent, que sap les coses més rares, em deia l’altre dia que Vidal és un dels protagonistes de Desnuda inquietud, peli S rodada el 1976 i que s’inspira vagament en la llegenda de Maria de Moctezuma. L’estrella femenina era Nadiuska, que potser no té el glamur d’Agnès Laurent però que no estava malament. En fi, si passen un dia d’aquests per les Canals, comprovaran que Les clefs d’or ja no existeix. Al seu lloc ha brotat un xalet moderníssim, memento mori de pedra, fusta i ciment. Qui se’n recorda, avui, de Gil Vidal? Mais où sont, les neiges d’antan? És tristíssim.