L’equivalent rus més proper del Santa Claus és l’Avi Fred. Aquest personatge no té cap connexió ni amb el naixement de Jesucrist, ni amb Sant Nicolau. El percebem com a cosí llunyà del Papa Noël - Pare Nadal –perquè porta regals als grans i als petits, si fa o no fa, a la mateixa època de l’any: a les acaballes de desembre.

Els regals per als nens russos no arriben per Nadal, que a Rússia se celebra el 7 de gener, sinó el 31 de desembre a mitjanit, per celebrar el naixement del nou any. Així s’evita la discòrdia entre els cristians i els representants de les altres religions, com els jueus i els musulmans, que tenen una forta presència a l’estat rus. A més a més, s’assegura la puresa de la tradició religiosa ortodoxa que d’aquesta manera no es barreja amb els ritus pagans del solstici d’hivern i els invents comercials del nou mil·lenni.

El que l’Avi Fred porta a les llars russes aquesta setmana és l’Arbre. L’Avet, amb majúscula. Sempre és natural, recentment talat, perquè l’Avi Fred el porta del bosc. L’arbre màgic, sota el qual la nit de cap d’any apareixeran els regals, no fets pels elfs sinó materialitzats de l’aire per voluntat de bons esperits.

L’Avi Fred és un ancià tot fet de gel, amb barba de gebre. És cert que de vegades el dibuixen amb un abric vermell, tal vegada per mimetisme amb l’esmentat cosí llunyà, el personatge que apareixia fa cent anys en un anunci de Coca-Cola. Tanmateix, és més habitual que dugui abrics blaus o verds, color d’hivern, o de pell d’animals salvatges. Utilitza tots els tipus de transport possibles. Sovint va caminant pel bosc, però prefereix el trineu, que no necessàriament i no sempre vola per l’aire. L’acostumen a portar tres cavalls: la típica troica russa, un carruatge tradicional d’alta velocitat que es va fer popular al segle XVII, i des d’aleshores s’ha associat sempre als viatges ràpids, la delícia de la vella ànima russa.

Des de les Ànimes mortes, de Gógol, no s’ha creat cap símbol més potent de la terra que m’ha vist néixer que la troica russa trepidant en el seu galop sense fi per la immensa estepa russa, la quinta essència de la seva energia elemental: “¿Qué ruso hay al que no le guste correr? ... ¿No avanzas tú, Rusia, como una troika a la que nadie puede dar alcance?”

Lluny, lluny d’allà, al llindar del nou any, aixeco la cara al cel i hi veig l’Avi Fred que atia els seus cavalls a la llum de la lluna, fent via a les llars de tots els qui l’hi esperen, dels vells amics, dels meus nebots petits, de tots els qui he deixat enrere.

Lluny, lluny d’aquí, s’encenen les llumetes i es basteixen les ciutats de gel, les grans estàtues de neu s’aixequen a les places. Avi Fred, vola alt.