Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Oliver Vergés

Oliver Vergés

Doctor en Història

 

 

La UE i les especificitats andorranes




Sempre que es parla de l’acord d’associació amb la Unió Europea, immediatament surt el tema de les “especificitats andorranes”. És a dir, la idea que qualsevol acord d’associació amb la UE ha de preveure, implícitament, la defensa i la salvaguarda de diverses especificats pròpies d’Andorra –més enllà de la sobirania, és clar–, les quals no s’haurien de veure afectades amb la signatura d’un possible pacte. La llista d’aquestes especificitats depèn molt de qui la fa, i entre les més típiques i tòpiques hi trobem el sector del tabac, el bancari, la fiscalitat o, què sé jo, el monopoli en l’àmbit de les telecomunicacions.

Més que parlar d’especificitats, jo penso que en la majoria de casos citats el que caldria és parlar d’interessos –o d’interessos econòmics, per ser exactes–, ja que les especificitats reals d’Andorra, aquelles que eren genuïnes del petit Principat pirinenc, han desaparegut o estan desapareixent a marxes forçades a cop de suposat progrés. I si no, passegin per les avingudes Carlemany o Meritxell, plenes de marques tan nostrades com McDonald’s, Starbucks, Zara o Mango, per citar-ne algunes. Vaja, que si no fos per la pujada que separa la Rotonda de l’Hotel Valira, hom podria pensar perfectament que passeja pel Portal de l’Àngel barceloní i no per Andorra.

També els sectors de l’agricultura i la ramaderia eren tradicionals a Andorra, i malauradament la seva presència és cada vegada menor, en un procés de clara substitució de la ruralitat per la urbanitat, imatge de marca, aquesta última, de l’Andorra moderna. A tall d’exemple, el que l’any passat era un camp de tabac al centre d’Encamp avui és un pàrquing ofegat per l’asfalt, i això que l’acord amb la UE encara està a les beceroles!

Penso que és una evidència que els prats desapareixen a cop d’excavadora, i això és un símptoma clar de la crisi d’uns sectors que lluny d’estar provocada per la UE és conseqüència de l’especulació immobiliària i la construcció desaforada, entre d’altres. De fet, la construcció sense fre o l’obertura de grans infraestructures qüestionables respon justament a una política totalment contrària a la salvaguarda d’aquests sectors tradicionals. Potser alguns s’haurien de preocupar per aquestes especificitats abans que desapareguin ara i aquí, més que no pas bramar que si se signa un possible acord caldrà protegir-les.

També era una especificitat andorrana el paisatge, i per bé que en molts llocs del país encara ho és, les amenaces són evidents. Quan parlo de paisatge, de fet, parlo de dues coses: paisatge humà i natura, dues cares d’una mateixa moneda temps enrere; avui realitats totalment alienes. En relació amb el paisatge humà, ben poc queda de les especificitats andorranes: en el millor dels casos les bordes s’han convertit en restaurants, en el pitjor s’han tirat a terra per fer-hi pisos. La concessió de permisos per construir altes torres a Clot d’Emprivat o projectes rocambolescos com The Cloud –propis i genuïns d’Andorra, no pas de la UE– són un atac més a l’especificitat del paisatge humà del Principat.

La natura, el paisatge natural, cada vegada cal anar-los a buscar més amunt per allunyar-se del formigó, i cada vegada costa més no trobar-los adulterats d’allò que eren, per exemple, fa mig segle. Sense cap mena de dubte, un aeroport al pla d’Envalira ajudarà molt a mantenir la idiosincràsia del paisatge andorrà. Caldrà preguntar a la Cambra de Comerç si l’aeroport és exigència de la UE o idea genuïna del país...

Malauradament penso que les especificitats d’Andorra, aquelles reals, pròpies, belles i seculars, cada vegada costen més de trobar, i penso també que la seva desaparició progressiva o a marxes forçades és causada bàsicament per actuació o omissió dels habitants d’Andorra i dels seus representants polítics. Potser un dia recordarem els que parlen de la Unió Europea com l’anticrist que acabarà amb Andorra i ens adonarem que molt abans de cap acord d’associació les especificitats ja eren història, i que ells hi van tenir alguna cosa a veure.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic