La UE, nova oportunitat perduda

Com és habitual amb l’inici de curs al setembre, el Parlament Europeu ha tornat a acollir un nou debat sobre l’estat de la Unió, una sessió on, també com ha estat habitual els darrers anys, s’ha mirat més el que s’ha fet que no pas el que s’ha de fer i quines han de ser les prioritats per al nou curs polític.
Així, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va centrar bona part del seu discurs en la resposta que s’ha donat a la Covid tot destacant com a èxit la ràpida vacunació i la cessió de vaccins a altres països, sense oblidar-se del desplegament del popularment conegut passaport Covid, que ha facilitat un retorn de la mobilitat dins l’espai Schengen, o dels recursos financers per mirar d’encarar la recuperació econòmica.
Ara bé, i amb la incertesa de l’efecte dels resultats de les eleccions alemanyes i amb els comicis francesos a l’horitzó, Von der Leyen no va dir absolutament res sobre qüestions com són l’increment generalitzat, i que sembla sense aturador, del preu de l’electricitat a tot Europa ni tampoc de la delicada relació de la mateixa Unió amb dos dels seus estats membres com són Polònia i Hongria. A més va passar de puntetes sobre el necessari debat de quin ha de ser el rol geopolític global de la UE, novament posat en dubte arran de casos com el de l’Afganistan o la recent aliança entre els Estats Units, el Regne Unit i Austràlia, qüestions que també han fet retornar vells debats com el de si la UE ha de comptar amb un exèrcit propi. No n’hi ha prou d’emplaçar els 27 a afrontar aquests reptes en una futura cimera, cal posar-s’hi.